Per fi ha nevat!!

Finalment, aquesta setmana, la neu ha arribat.
Buf... i com ha vingut!! Des de dimarts tot Munic i rodalies està cobert per una densa capa blanca.
I els seus efectes van ser immediats..

Després d'una nit sencera nevant, dimarts al matí els carrers es desperten emblanquinats. Són pocs els valents que s'atreveixen a sortir de casa amb les bicicletes, però senyors, estem a Alemanya, i aquí ni la neu els atura! El cotxe està cobert per una gruixuda, però toveta, capa de neu. Així que la sortida a les "8 del matí" (qui diu 8 diu tres quarts de 9..) no és massa traumàtica. Els carrers presenten un aspecte prou correcte, i la carretera.. impecable. Dimarts a la nit, per fi, em donen les claus del pàrquing. Jo tota contenta torno a casa, amb el cotxe a resguard. En Ramón, un mestre galleg que conviu amb nosaltres al col.legi, ens convida a una xocolata desfeta. Evidentment, com sempre, ells posa els ingredients, nosaltres cuinem. La xocolata deliciosa, però a una hora imprudent. Així que serveix alhora de berenar i de sopar. Vaig a dormir aviat sense ser conscient de la gran sort d'haver trobat pàrquing aquest mateix dia i d'haver posat les rodes d'hivern aquest cap de setmana passat.

Dimecres al matí això sembla el Pol Nord! Els carrers amb unes capes denses de neu, els cotxes han crescut dos pams, i són menys els que s'atreveixen surten amb les bicis. Arribar al pàrquing es quasi una aventura, els operaris netegen de pressa els carrers, però amb la mateixa velocitat la neu que cau els torna a cobrir. El Mitteler Ring.. el que serien les Rondes de Munic, estan petats de conductors, que com jo, desesperats, intenten arribar a una hora prudent a la feina sense trencar-se la crisma. Em trobo dos cotxes creuats al mig de la carretera..hi ha neu, i hi ha gel.. i és fàcil patinar i perdre el control. Respiro i intento animar-me a mi mateixa "Segur que l'autopista estarà més neta" ja, ja.
On són els carrils?? n'hi havien dos o tres?? i la velocitat màxima?? totes les senyals estan plenes de neeeu! Sort que agafo aquesta carretera dos cops al dia, i ja me la conec prou bé..

Buf! sort que el dijous va deixar de nevar..o si més no ja no ho fa amb tanta insistència. Les coses poc a poc tornen a la normalitat. Però el paisatge és impressionant, quan tingui una estona penjo fotos. A la feina, sembla que els satèl·lits també notin el fred. Després de dues setmanes frenètiques, ara sembla que estan mig adormits.