Després d'un diumenge tarda una mica depressiu, començo a entrar lentament en la meva rutina diària a München. Que no ha sigut fàcil, eh?
Ahir a la tarda va ser dia de desfer maletes, retrobar uns quants companys de la residència, sopar amb ells i recordar els dies a casa, amb la família i totes aquestes coses tan doloroses de recordar en aquests moments.. :'(
Avui al matí a les 8 de peu! dutxa, preparar el Tupper per dinar a la feina i a agafar el Tram, que ja són les 9 menys 10 (!!) i cap a l'S-Bahn falta gent! (vindrien a ser els Catalans de BCN). Una hora de tren, dos minutets d'autobús i ja som a la feina. 10:00 am.
Saludar a tots els companys, comentar les vacances, repassar el correu i les notícies dels diaris catalans. En un futur no molt llunyà espero ser capaç de llegir el titular dels diaris Alemanys..
A les 11'30 comença la festa!! Feina per un tubo, satèl·lits que passen pràcticament a la mateixa hora, un amb les bateries molt baixes i apunt de donar problemes (al final falsa alarma..) i estres ja que no recordo la meitat de les coses que ja hauria de saber fer amb els ulls tancats!!! Un dia d'aquests us parlo dels meus 4 nens.
Total, dino a les 2'30 el Tupper que m'havia preparat (uns canelons de xampinyons de la mama, deliciosos i que per sort ella mateixa em va acabar enquibint a la maleta, congelats! gràcies mama!!!) Però en 15 minuts passa el següent satèl·lit!! corrents de nou a la sala de control.
A les 3 passades torna la relativa calma. Temps per intentar arreglar una cagada de les meves, fruit de l'amnèsia deguda a tants dies allunyada d'aquest país. Total, per acabar baixant atabalada (que es veu que 'agobiada' no està ben dit) a explicar-ho al jefe i que ell em digui que no és res important (..sí, hi ha coses que no canvien, i la Sandraestressada n'és una!!)
Apa, que avui és el primer dia i no s'ha d'abusar.. així que decideixo que ja és hora de pirar.. agafo el bus de les 5'25 (normalment és més tard eh?o no.. depèn de les ganes, jeje) i cap a München! a les 6'15 ja estic al centre, passo per Correus a buscar uns papers, i cap a casa que és fosc i plou i no tinc ganes d'acompanyar a la Núria a comprar un receptor de tele per al seu portàtil. A les 7'30, corrents al super!! Tanquen a les 8. A veure si emplenem aquesta nevera tan trista. De tornada, a l'escala, em trobo a la Serena, la única italiana del meu Col·legi que, per si no ho sabeu, és el Colegio Espanol de Munich (un dia si voleu ho comentem...) i ens tanquem a la seva habitació a 'cotillejar' una estona. Que són molts dies sense veure'ns!
Ja quasi és hora de sopar, i evidentment no he posat la rentadora que volia posar.. una mica d'internet i a parlar per telèfon amb els papis, que tot i que intenten dissimular, sé que també m'enyoren!!
I així més o menys passen els dies de cada dia a München.. a molts d'ells els hi has de sumar un sopar fora, un cine o simplement una volta pel centre fins que tanquen les botigues. D'altres, organitzem sopars a la residència o mirem una peli tots junts. Hi ha dies, menys freqüents la veritat, que vaig a fer footing o a la piscina, i d'altres.. encara més llunyans, em tanco a l'habitació a estudiar alemany, jeje, així anem ...
I res, que ahir em preguntava que què feia jo tornant a Alemanya altre cop.. i mira, per això deu ser no? Suposo que he trobat aquí una segona casa, una feina que m'agrada moltíssim, i l'alicient d'aprendre un idioma que se'm resisteix!!
Sandra, superant la depressió post-vacacional.
PD: Avui he aprés alguns insults interessants en alemany, sé que normalment és del primer que s'aprèn! però fins ara els meus amics alemanyots, molt correctes ells, no me'ls havien volgut ensenyar! Sort de l'Ashish, si un nom molt curiós d'un alemany d'origen indi, que m'ensenya sempre els costats més obscurs de l'idioma i del país. Vindrà influenciat pel nom?? ;)
Ahir a la tarda va ser dia de desfer maletes, retrobar uns quants companys de la residència, sopar amb ells i recordar els dies a casa, amb la família i totes aquestes coses tan doloroses de recordar en aquests moments.. :'(
Avui al matí a les 8 de peu! dutxa, preparar el Tupper per dinar a la feina i a agafar el Tram, que ja són les 9 menys 10 (!!) i cap a l'S-Bahn falta gent! (vindrien a ser els Catalans de BCN). Una hora de tren, dos minutets d'autobús i ja som a la feina. 10:00 am.
Saludar a tots els companys, comentar les vacances, repassar el correu i les notícies dels diaris catalans. En un futur no molt llunyà espero ser capaç de llegir el titular dels diaris Alemanys..
A les 11'30 comença la festa!! Feina per un tubo, satèl·lits que passen pràcticament a la mateixa hora, un amb les bateries molt baixes i apunt de donar problemes (al final falsa alarma..) i estres ja que no recordo la meitat de les coses que ja hauria de saber fer amb els ulls tancats!!! Un dia d'aquests us parlo dels meus 4 nens.
Total, dino a les 2'30 el Tupper que m'havia preparat (uns canelons de xampinyons de la mama, deliciosos i que per sort ella mateixa em va acabar enquibint a la maleta, congelats! gràcies mama!!!) Però en 15 minuts passa el següent satèl·lit!! corrents de nou a la sala de control.
A les 3 passades torna la relativa calma. Temps per intentar arreglar una cagada de les meves, fruit de l'amnèsia deguda a tants dies allunyada d'aquest país. Total, per acabar baixant atabalada (que es veu que 'agobiada' no està ben dit) a explicar-ho al jefe i que ell em digui que no és res important (..sí, hi ha coses que no canvien, i la Sandraestressada n'és una!!)
Apa, que avui és el primer dia i no s'ha d'abusar.. així que decideixo que ja és hora de pirar.. agafo el bus de les 5'25 (normalment és més tard eh?o no.. depèn de les ganes, jeje) i cap a München! a les 6'15 ja estic al centre, passo per Correus a buscar uns papers, i cap a casa que és fosc i plou i no tinc ganes d'acompanyar a la Núria a comprar un receptor de tele per al seu portàtil. A les 7'30, corrents al super!! Tanquen a les 8. A veure si emplenem aquesta nevera tan trista. De tornada, a l'escala, em trobo a la Serena, la única italiana del meu Col·legi que, per si no ho sabeu, és el Colegio Espanol de Munich (un dia si voleu ho comentem...) i ens tanquem a la seva habitació a 'cotillejar' una estona. Que són molts dies sense veure'ns!
Ja quasi és hora de sopar, i evidentment no he posat la rentadora que volia posar.. una mica d'internet i a parlar per telèfon amb els papis, que tot i que intenten dissimular, sé que també m'enyoren!!
I així més o menys passen els dies de cada dia a München.. a molts d'ells els hi has de sumar un sopar fora, un cine o simplement una volta pel centre fins que tanquen les botigues. D'altres, organitzem sopars a la residència o mirem una peli tots junts. Hi ha dies, menys freqüents la veritat, que vaig a fer footing o a la piscina, i d'altres.. encara més llunyans, em tanco a l'habitació a estudiar alemany, jeje, així anem ...
I res, que ahir em preguntava que què feia jo tornant a Alemanya altre cop.. i mira, per això deu ser no? Suposo que he trobat aquí una segona casa, una feina que m'agrada moltíssim, i l'alicient d'aprendre un idioma que se'm resisteix!!
Sandra, superant la depressió post-vacacional.
PD: Avui he aprés alguns insults interessants en alemany, sé que normalment és del primer que s'aprèn! però fins ara els meus amics alemanyots, molt correctes ells, no me'ls havien volgut ensenyar! Sort de l'Ashish, si un nom molt curiós d'un alemany d'origen indi, que m'ensenya sempre els costats més obscurs de l'idioma i del país. Vindrà influenciat pel nom?? ;)
1 comment:
Sandraaa!!
Anims amb la tornada germanica! ta guai el blog! res, a aprendre mes insults i marranades, que algun dia ens els hauras d'ensenyar!:D
**
Post a Comment