Wednesday, December 26, 2007

Els nens de la mama

..i un any més Sant Esteve, i un any més celebrem el teu aniversari!
i ja en van uns quants!! ;)


Els teus nens et desitgen que el passis d'alló més bé, envoltat de la gent que més t'estimes, com cada any!

I amb l'arribada de l'Anna, aquest any és encara més especial, oi? :)


Felicitats mama!

Sunday, December 23, 2007

Postals gironines (I): La caixa de joguines



Les restes de munts d'hores de jocs compartides entre els tres nens, ja no tan nens, de la casa han acabat resumits, si no reduïts a la mínima expressió, en aquesta caixa blava.
Destapar-la en companyia dels nous petits de la família és tota una aventura, cada dia diferent. És un retorn a una època ja molt llunyana.. quan amb la manta al terra, per poder després recollir l'escampadissa fàcilment, els clics, ninots de mona, caniques.. tots s'escampaven ràpidament i obrien la porta a tot d'histories inventades, que si amb l'helicòpter de la policia, en Son Goku i els seus amics, els clics i el Far West, la grua i el camió de les obres.. Al final la manta perdia tota funció, i com també passa ara, acabava resignada, arrugada, en un racó del menjador.
Sembla mentida com els dos vailets poden passar hores buscant, remenant i intentant recompondre les restes del que un dia van ser els nostres companys de joc. Curiós, que no ens calgui un cotxe amb quatre rodes per transportar al clic sense braç. O que l'helicòpter voli, tot i haver perdut bona part de la instrumentació que solia portar. I aquell estrany candau, que som incapaços de recordar d'on va sortir, i menys encara com funciona?
Però a l'hora de jugar poc importa. Tenir una imaginació sorprenent, per ser capaços de fer volar un cotxe, o que un ninot de plàstic parli i lluiti contra un malvat imaginari, supera qualsevol entrebanc.
Ser nen, al cap i a la fi, i perdre hores jugant, volant, fer curses, somiant, sense importar si falta una roda, una armadura o el cordill de la baldufa. El cotxe corre, el guerrer lluita i la baldufa gira si ens ho proposem.
Qui pogués tornar-hi ni que fos per unes hores..

Thursday, December 6, 2007

última hora!

Launch is scrubbed.
Traducció: que s'ha cancel.lat el llançament!!
Fins quan? pk? com? les infos estan per venir, però si tot va bé demà hauria de ser el gran dia.. :S

Més info a la pàgina de la NASA i aquí (en anglés)
fiiiUU!!!

Estres!! els últims dies són un no parar.
Per ordre d'importància?!?!

1.- Ja sóc tieta!!! sip sip.. d'una nena preciosa i enooorme!! sana i riallera, i això que només te 4 dies!! L'Anna va nèixer el dilluns, 3 de desembre, dia del sant del seu Avi (felicitats avi Xavier! haurieu de veure com babeja amb la néta!!) Els 4 Kilos 50 grams van costar una mica d'empènyer, però la meva teta, ara ja tota una mama, s'hi va esforcar de valent! i ara ja sembla que totes dues estan camí de casa, segons les previsions d'aquest matí vaja.
Aquí una foto, amb la iaia Marina!aiii que me la mengo!!! a la petita eh?! la gran ja seria més díficil, però segur que també està molt bona ;)


M'encanten les noves tecnologies, truco cada dia, matí i vespre a ma germana, els meus pares cada dia m'envien unes quantes fotos digitals de la meva boleta preferida.. i el dia del naixement el meu pare em va enviar un super MMS amb la primera fotu de la coseta mes dolça que hem tingut mai a casa.. (amb el permís de'n Martí i en Miquelets, és clar!!!)
Total, que en Martinicu, aquí a la segona foto que m'ha arribat avui, ja ha estat explorant a l'Anna, ha comprovat que té tots els dits a lloc, i per poc lajuda a perdre el cordó umbilical abans d'hora!! ;) per sort la iaia Marina vigila de ben a prop:


Així que no sabeu quines ganes de tornar a Girona, per un mes sencer!! i afartar-me dels meus tres carquinyolis preferits!!!!
Un petonas enorme a tota la família des de Munic!! Sabeu que us enyoro un munt, i ara més que mai!!! :'( però és el que hi ha.. i si, jo he escollit viure tan lluny...

I parlant de viure lluny!!! nem al punt dos!


Punt 2.- Avui al Deutches Zentrum Für Luft- und Raumfahrt la liem, i la liem grossa! Que ja ha arribat l'hora d'enviar al Columbus ben amunt!! Ja he fet unes quantes fotos del preparatiu.. (però no les he descarregat encara.. sorry!) i ara.. només falta esperar .. aquesta nit només hi ha un 10% de probabilitats que el Shuttle no s'enlaire, amb els 6 tripulants i el primer modul europeu de la ISS. I què és aquest 10% que fa la punyeta?! qualsevol petit contratemps, mínim error no descobert fins ara, i .. el temps.. així que reseu, els que en sapigueu, per a que no hi hagi cap super tormenta, ni cap contratemps!! Ni a Cabo Canyaveral, ni a Saragossa!! sip sip , que Saragossa és un dels tres possibles punts on el Shuttle pot fer un aterrissatge d'emergència,... jeje sobre les 10:32 de la nit, estigueu atents al cel.. no fos que veiessiu algo. I si teniu connexió a internet, busqueu el canal de TV de la NASA, que ho televisaran en directe!! Jo ja ho he vist un cop.. i és una frikada!!! Val la pena!;)

Bé la majoria ja em coneixeu... avui vaig embalada embalada!! Ja porto una setmana insoportable amb lo de la nebodeta, que només em faltava la super festa d'aquesta nit, aquí no ho sé.. però és capa
ç d'aparèixer la Merkel per aquí! ja faré fotos tranquils!!! ;)

Total.. que és un no parar.. i a sobre jo amb un munt de feina!! i els meus companys que es creuen que l'estic fent.. jaja pobrets.. només espero no haver de recuperar les hores perdudes aquest cap de setmana!!! tot i que.. si us haig de ser sincers.. m'ho mereixeria!!!
Una abraçada a tots!!!!
Sandra

PD: he intentat controlar els formats d'aquest post.. però és impossible!! tan caòtic com jo i tot el meu voltant ara mateix.. i el temps apreta, i encara no he acabat el meu Procedure Validation Report.. així que .. amb aquest format va bé oi?? ;)

Wednesday, November 28, 2007

Mene, tequel, parsin

M'ha arribat a les mans un article publicat per Alfons López Tena a Público farà ja cosa d'un mes i mig.. el trobo bastant interessant aiyí que us en passo un link per si teniu temps de fer-hi una ullada.
Jeje no us perdeu l'onada de comentaris que ha generat.. brutal, però tipic.. algú sorprés?

Friday, November 9, 2007

She is only happy in the sun

Gran, gran Ben Harper. Click al títol per veure'l en directe!

She is only happy in the sun

I know you may not want to see me
On your way down from the clouds
Would you hear me if I told you
That my heart is with you now

She's only happy in the sun
She's only happy in the sun

Did you find what you were after?
The pain and the laughter brought you to your knees
But if the sun sets you free, sets you free
You'll be free indeed, Indeed

She's only happy in the sun
She's only happy in the sun

Every time I hear you laughing, I hear you laughing
It makes me cry
Like the story of life, of your life
Is hello, goodbye

Shes only happy in the sun
Shes only happy in the sun

...jo també, només estic happy al sol...
...pk aquí neva .. i fa fred...

Apa!! M'en vaig a casona, avui festa Wine&Cheese, ojupeligro!
A veure si almenys demà o demà passat podem jugar a fer ninots de neu..
'no hay mal que por bien no venga'
hi ha alguna traducció al català per aquesta frase??

Saturday, November 3, 2007

La Missió Cervantes i Pedro Duque

Navegant per internet, buscant informació sobre el passeig espacial que estan fent avui els astronautes a la ISS per reparar uns panells solars malmesos he trobat el diari que el Pedro Duque va escriure durant la seva segona missió a l'espai, el 2003.
El nom de la missió, Cervantes, i l'objectiu, portar a terme uns quants experiments científics (40 hores dedicades, dels 8 dies que va durar la missió) i guanyar experiència en operacions a la ISS, necessària per a la preparació de Columbus.
Pedro comenta al diari coses ben curioses. Preparant la seva primera missió, del 1998, els americans li havien dit que els bolis normals no funcionaven a l'espai. "Intena escriure amb un boli cap per avall, al cap d'una estona ja no escriu oi? Doncs és similar al que passa a l'espai". Així que en la seva primer missió amb el Shuttle tots els astronautes portaven bolis super cars, amb un sistema de tinta a pressió, per a poder ser utilitzats a l'espai. En aquesta segona missió Pedro volava amb el Soyuz (és a dir, amb els russos) i va veure que el seu instructor preparava uns quants bolis normals lligats amb un filet als quaderns que haurien d'omplir amb els resultats dels experiments. Així que ell va decidir endur-se un boli de publicitat de la ESA, dels més normals! per verifica que els bolis russos no eren diferents.. efectivament, el boli funcionava a l'espai! Els russos sempre han fet servir bolis normals a la ISS. Com conclueix Pedro: "A veces prever demasiado las cosas impide hacer intentos y por lo tanto las cosas se construyen más complicadas."
Boníssim també el dia que escriu sobre treballar en el laboratori sense gravetat.. i com se les apanyen per anar d'un costat a l'altre. I boníssim quan explica com es desperta al matí, es neteja una mica, i mig esmorza mentre preparen una connexió amb alguna televisió espanyola per a una entrevista.
També és possible consultar l'agenda que Pedro va seguir aquells dies a l'espai (jeje gran entrevista de 15 minuts amb el llavors president Aznar, que li va dir "Estamos muy orgullosos de que estés ahí")
Seré friki, però si teniu un ratet feu-hi una ullada!! val la pena..
Ara vull ser astronauta per uns dies... ;)


Per cert! oju al que passi amb aquesta excursioneta, i els possibles problemes d'energia a la ISS, podria ser que tot plegat retrassés el llançament de Columbus :S
Volia posar una foto de'n Pedrito.. però no em deixa!! així que sense fotos :)

Wednesday, October 31, 2007

ToTs JuNtS!!

Ara feia molt de temps que no aconseguia veure-us a tots junts!!
I encara ens n'han faltat alguns.. en Xumi a l'Argentina, l'Ingrid a París.. a veure si per Nadal podem organitzar un mega sopar dels bons!


Em va fer molta ilu veure que continuem tots igual.. però diferent.. :) Alguns enamorats, els altres a lo loco, tots liats amb feines i projectes, plans de futur.. viatges i pisos!! A veure quan passeu tots per München!!! :) i la liem ben grossa!
Un petonàs a tots i fins aviat!

Friday, October 26, 2007

Girona fa putrum-putrum


I de nou, ja hi tornem a ser!!

Avui plou.. espero que millori.. :S

Us mantindré informats!!!

Wednesday, October 24, 2007

uooouuu...

,... per què després d'un any encara em fan posar la pell de gallina!! :)

Ahir a la tarda es va "llançar" des de Cabo Canaveral el Shuttle amb la missió STS-120.
Aquesta gent són els encarregats d'instal.lar a l'estació espacial internacional (ISS) la secció "Harmony". Aquesta és ja la última peça que necessita Columbus per a poder-se acoplar, per fi!! després de mes de 5 anys d'espera, a la ISS.
Columbus és un projecte de caracter europeu, un laboratori finançat per tots nosaltres i on cada país hi ha posat el seu granet de sorra.. alguns més que d'altres, com sempre! Els seus elements seran controlats des de les sales de control de DLR, aquí a Munich. Són molts anys de feina, d'espera i de patiment, ja que els últims accidents amb el Shuttle van posar seriosament en perill la missió fa pocs anys. Però finalment si l'Harmony és acoblat amb èxit a l'estació espacial, el compte enrere no farà més que començar.

La data?
Launch Time: Dec. 6, 2007. 4:34 p.m. EST (= 20:34 hora local)

I jo ho veuré des de les sales de control! algú s'hi apunta? ;)

Friday, October 12, 2007

Ennuvolat

I ja és divendres.
I Múnic, de nou, s'ha llevat amb la caira enboirada.. i no.. no tinc lleganyes als ulls.
Agafa bufanda.
Fa fred a fora.
Sona "Vanessa da Mata + Ben Harper. Boa sorte/Good luck", que he trobat navegant per internet.
I de fons, a part.. la MTV. Sí, al meu despatx sempre hi ha una tele encesa, i amb la MTV.
El meu despatx no és normal. La gent que hi treballem a dins no som normals. De fet, treballar en aquest món no és massa normal. I ens agrada sentir-nos... així. Per què què és normal? a saber..
I de la normalitat a la subnormalitat no hi ha ni un pas.
De fet, serà la boira, que m'ennuvola el cap. O és el meu cap que ennuvola
Múnic?

Tuesday, October 9, 2007

I wanna be a rockstar

I'm through with standing in line
to the clubs I'll never get in
It's like the bottom of the ninth
and I'm never gonna win
This life hasn't turned out
quite the way I want it to be

(tell me what you want)

I want a brand new house
on an episode of Cribs
And a bathroom I can play baseball in
And a king size tub big enough
for ten plus me

(yeah,so what you need)

I'll need a, a credit card that's got no limit
And a big black jet with a bedroom in it
Gonna join the mile high club
At thirty-seven thousand feet

(Been there done that)

I want a new tour bus full of old guitars
And my own star on Hollywood Boulevard
Somewhere between Cher and
James Dean is fine for me

(So how ya gonna do it?)

I'm gonna trade this life for fortune and fame
I'd even cut my hair and change my name

[CHORUS]
'Cause we all just wanna be big rockstars
Live in hilltop houses driving fifteen cars
The girls come easy and the drugs come cheap
We'll all stay skinny cause we just won't eat
And we'll hang out in the coolest bars
In the VIP with the movie stars
Every good gold digger's
Gonna wind up there
Every Playboy bunny
with her bleach blond hair
and well..
Hey hey I wanna be a rockstar
Hey hey I wanna be a rockstar

I wanna be great like Elvis without the tassels
Hire eight body guards that love to beat up assholes
Sign a couple autographs
So I can eat my meals for free

(I have a quesadilla... on the house)

I'm gonna dress my ass
with the latest fashion
Get a front door key to the Playboy mansion
Gonna date a centerfold that loves to
blow my money for me

(So how ya gonna do it?)

I'm gonna trade this life
For fortune and fame
I'd even cut my hair
And change my name

'Cause we all just wanna be big rockstars
Live in hilltop houses driving fifteen cars
The girls come easy and the drugs come cheap
We'll all stay skinny cause we just won't eat
And we'll hang out in the coolest bars
In the VIP with the movie stars
Every good gold digger's
Gonna wind up there
Every Playboy bunny
with her bleach blond hair
And we'll hide out in the private rooms
With the latest dictionary
in today's who's who
We'll get you anything
with that evil smile
Everybody's got a
drug dealer on speed dial
well..
Hey hey I wanna be a rockstar

I'm gonna sing those songs
that offend the censors
Gonna pop my pills
from a pez dispenser
Get washed-up singers writing all my songs
Lip sync 'em every night so I don't get 'em wrong

Well we all just wanna be big rockstars
Live in hilltop houses driving fifteen cars
The girls come easy and the drugs come cheap
We'll all stay skinny cause we just won't eat
And we'll hang out in the coolest bars
In the VIP with the movie stars
Every good gold digger's
Gonna wind up there
Every Playboy bunny
with her bleach blonde hair
And we'll hide out in the private rooms
With the latest dictionary
in today's who's who
We'll get you anything
with that evil smile
Everybody's got a
drug dealer on speed dial well..
Hey hey I wanna be a rockstar
Hey hey I wanna be a rockstar

Monday, September 24, 2007

O'zapf is!

Ja la tenim aquí!! I ja hem sobreviscut al primer cap de setmana!!
En breu fotos amb les visites! Un cap de setmana genial! Hi ha hagut temps per cerveses, leberkäse (sense formatge ni fetge!), pitus nets, colombianes, suissos que son suecs i que no pillen amb colombianes, pica pica que dona ressaca, pantalons a la porta de casa, ... i molt més!!
Merci ninus!!! un cap de setmana rodo!!! A veure si penjo un parell de videos que he gravat!!! ;)
Petonets i fins aviat!!!
I per la resta.. ja ho sabeu!! encara queden dos caps de setmana!! :)

Wednesday, September 19, 2007

Felicitats germaneta!!

Des del primer dia que vaig arribar a Muenchen, i encara ara.. molta gent ens ha confós! Quan sortim de festa ens pregunten si som germanes, i que vols?! si les dues som guapíssimes!!! ;)
clar que si!! és la meva germaneta alemano-valenciana!!!

FELICITATS NURIA!!!! :)

.. y que cumplas muuuchooos maaaasssssss!!

Tuesday, September 18, 2007

i què dius que fan?

Si, res.. canten, ballen a sobre els bancs, mengen.. i sobretot, sobretot veuen molta cervesa!!

Alemanyots.. què es pot esperar d'ells.

Ein Maß bitte!


Proost!

Thursday, September 13, 2007

ES BUSQUEN!


Hi ha constància de que han estat per Muenchen, i que han fet fotos!!
Es busquen, .. es paga recompensa ;)

Wednesday, September 12, 2007

"La vuelta al cole"

(Per aclamació popular.. i pk ja fa temps que toca!)

Ahir a Muenchen va ser el dia de la vuelta al cole. I mira, aquests alemanyots, com sempre, sho munten bé. Els nens el primer dia de cole, no estan ni mitja hora a classe, els toquen un munt dactivitats amb els pares i els nous profes i companys i per si fos poc, tots porten una "schule tute" una especie de paperina enooorme plena de xuxes! qui no voldria així tornar a l'escola ni que fos per uns dies?? ;)



I mentres a Muenchen els nens tornen al cole.. a Catalunya aprofitant la diada, els Berdala tornen a casa .. després d'un mogudet cap de setmana per les fredes i humides terres alemanyes! La veritat és que el temps no ha acompanyat gaire.. però les partides del domino a casa també han sigut un puntasso!
Resumillo de 4 dies fantàstics: dijous arribada i aclimatació (fred polar a principis de setembre!!), divendres Olimpia i centre de Muenchen, dissabte DLR, on treballa la nena, i Lindau, un poblet encantador al llac de Constança i diumenge dia de relax, amb cerveseta al Englischer Garten inclosa.
Tots han acabat ben contents! però el comiat, com tots els comiats.. s'ha fet dur..
Aquí unes quantes fotos retratant alguns dels moments del cap de setmana :)

I res.. ara ja toca anara preparant els cartutxos per la Oktoberfest! queden 10 dies!

Tuesday, July 10, 2007

Ja queda menys pel "Finde"

I que diguin que a aquí a Alemanya no ens organitzem bé ;)
Que vagi bé la setmana!

Thursday, June 21, 2007

MüN - TrT -- TrT - MüN

Doncs això, aquest cop vol directe Munich - Josep Trueta, l'hospital de Girona.
Per fi han operat al meu pare per canviar-li la pròtesi de cadera.
Algun dia en faré el resumillo, perquè mira que tot i els nervis que portava a sobre ( jo, el meu pare també estava nerviós.. però a ell no l'he vist en tot el dia :) ) hem rigut molt. Realment la sanitat pública és un Kaos.
Però bé. L'operació ha sigut un èxit, i el meu pare ja es queixa. Això és bo. El meu pare es queixa sovint i per tot. Diuen que som pastats. I tu, que es vagi queixant, mentre li quedin forces per queixar-se senyal que tot va "viento en popa".
Vagi bé la revetlla!

Wednesday, June 20, 2007

pròtesi



[s. XIV; del gr. próthesis 'proposició, projecte']


f 1 CIR 1 Substitució d'un òrgan o d'una part d'un òrgan per una peça o un aparell especial que reprodueix més o menys exactament la part que manca.

2 Peça o aparell artificial implantats en una pròtesi.

3 Part de la cirurgia que tracta de la pròtesi.

2 LING Addició al començament d'un mot d'un element no etimològic.

3 1 LITÚRG En diverses litúrgies orientals, la preparació dels pans i del calze a l'inici de la celebració eucarística. Hom l'anomena també proscomídia.

2 ARQUIT Petit espai construït al costat de l'absis principal de moltes esglésies primitives, i encara actualment a les esglésies de ritu bizantí, on els fidels dipositaven les ofrenes.

HOM: pròtasi.



Friday, June 1, 2007

Coses de la vida

Ahir semblava estar predestinada a tenir un mal dia. Un munt de feina, i poques ganes. Resultat, productivitat nul.la.
La nova secretaria sembla tenir-me mania, en menys de cinc minuts em va deixar anar tres males notícies del cotxe.. totes impliquen pagar, o deixar de guanyar diners!! que acaba siguent el mateix.. pobra, sort que és maca i se la veu bona noia, sinò la posava a la meva llista negra.
Però de cop, un seguit de fets em van fer veure com de banals n'arriben a ser aquestes coses.
Ahir celebravem el comiat de la Doris. Fins ara la secretaria de l'empresa. La meva, és una empresa petita, tot i que ara creixem a passos gegantins, i que sempre ha mantingut un ambient molt familiar i cordial. I la Doris era com la tieta simpàtica, que sempre et ve a veure i et fa riure una estona mentre fas un descans i prens un café. De les poques aquí que em parlava en alemany des del primer dia. I de les que mes ajuda em va oferir quan vaig entrar a l'empresa.
L'admiro, a la Doris. Ha pres la decisió de la seva vida. Ha vist que alguna cosa dins seu no anava bé. Que la feina no la satisfeia del tot, que tenia altres objectius a la vida, i que dóna prioritat a altres coses. Bé per ella.
Ha decidit plegar definitivament. I resposar. I reflexionar sobre el que vol fer a la vida. I tot això amb uns 40 anyets molt ben portats. L'admiro per haver fet el pas, no és fàcil. Jo he conegut molta gent amargada amb les feines i les vides en general, i que mai les he vist ni tan sols plantejar-se donar un tomb a la seva vida, ni tan sols intentant canviar de feina. Entenc que sempre hi han casos i casos, cal tenir una certa seguretat econòmica, i/o l'ajuda i comprensió de la parella, família i en definitiva del teu entorn. Ahir la Doris radiava més que mai. Se la veia relaxada i segura. Espero que tot li vagi molt bé i que trobi el seu camí.
D'altra banda en Victor. La vida de'n Victor podria superar qualsevol pel.lícula de ciència ficció. Als seus 46 anys ha aconseguit, després de 19 any de silenci, recuperar el contacte amb la seva filla. Ara ella en té 23, fa tres mesos que es va casar, i sembla que la vida no li havia portat massa sort fins ara. Les excentricitats de la mare, i ex-dona del Victor, van portar-los a seguir camins completament diferents, i a viure aillats completament l'un de l'altre. Tot i els intents d'ell per mantenir el contacte, als 4 anys en va perdre el rastre, i en conservava només un parell de fotos que es mirava sovint, amb recanca i els ulls envidirats. Quan a mi, un dia, em va explicar la història, no vaig gosar dir en veu alta el que em corria pel cap. Veia tan impossible, tan improbable reestablir el contacte. I és més, després de 20 anys, voldria jo saber algo d'un pare que mai ha estat allà? A saber les històries que li hauria venut la mare.. buf! Aquell dia se'm va posar la pell de gallina. I se m'hi va tornar a posar ahir, quan emocionat i la veu tremolosa em va dir, he trobat la meva filla.

Ja ho veus, hi ha coses al món que són impagables. Hi ha històries de la vida per donar i per vendre, i ahir a la tarda celebrar tot això amb els companys de feina i unes copes de Proseco em va fer canviar el dia. I al final va ser un bon dia. I me'n vaig anar a dormir contenta, pensant.."ja venen".

Que tingueu un bon cap de setmana!!





Thursday, May 31, 2007

München tremola!!!


Si, si, aquest cap de setmana es prepara mogudet.
Aquests dos terratremols, aquí semblen quiets.. però és un miratge.., venen a veure'm.
Ells i els seus papis, .. no sabeu quina ilu!!!
Els meus ninus! :D
Us espero!! i a més, ha deixat de ploure i ha sortit el sol! :)

Wednesday, May 16, 2007

Girona, temps de flors


Amb aquesta ja en fan 52, les edicions de Girona temps de flors. Dues setmanes en què la ciutat obre els seus patis interiors, i redecora cadascún dels seus emblemàtics racons. La veritat és que és una passada poder passejar per Girona aquests dies. I si a més, tens la sort de poder fer-ho relativament sol, el passeig val encara més la pena. Aquests dies els turistes i les càmeres fotos (inclosa la meva, ho reconec) es multipliquen. Ahir a la tarda però, com tots els dies des que he arribat, el cel negre amenaçava pluja. Així doncs érem poquets els que, paraigües en mà, voltàvem pel barri vell de la ciutat, enfilàvem les escales del Call jueu, i admiràvem les vistes des de la muralla.


Mmmmm.. Girona. Per què no em canso mai de tu?


Tuesday, May 15, 2007

Nata amb maduixes



mmmm....
m'encanta venir a casa i que els papes em cuidin
mmmm...

Monday, May 14, 2007

Allà on vaig, triomfo.

Els núvols negres envaeixen en pocs minuts el blau desemparat. Els carrers es queden buits. Poc a poc, les gotes han aconseguit foragitar als pocs que intentaven, en va, desafiar la tempesta. La pluja cau, en qüestió de minuts, amb força. Colpeja els arbres, els teulats, els cotxes que circulen enmig del caos de la ciutat. Jo, des de la finestra estant, m'ho miro. Desconfiada, amb certa recança. Per què, em pregunto. Serà veritat?
Ja en van dues de seguides, i això sembla que continua.
Mentrestant, a mil sis cents quilòmetres de distància, el sol llueix, i la calor envaeix les cases, com si d'agost es tractés.
Alguns, d'això en diuen mala sort. En canvi jo començo a creure que sóc JO.
Pagesos de Catalunya, pagueu-me un vol cada cop que necessiteu aigua! Me l'emporto allà on vaig.
Allà on vaig, triomfo.

Thursday, May 10, 2007

Tutorial, capítol 1er: Aprèn a organitzar el teu temps.

Com arribar a la feina a les 6 i mitja del matí i no comencar a currar fins a les 8. Pas per pas.

1.- Posada a dia amb el company de feina que ha passat la nit aquí. Tot més o menys normal, se'n va a casa a dormir.
2.- Despertar la cafetera, sí, ella també dormia.
3.- Omplir el dipòsit d'aigua, preparar el primer café del matí.
4.- Café i galetes en mà ronda de mails: gmail, correu de la feina i hotmail. Contestar mails varis.
5.- Notícies, espanyoles bàsicament.. un dia em vaig proposar llegir els diaris alemanys..i vaig morir en l'intent.
6.- Ronda de reconeixement de blogs i fotologs.
7.- Me n'adono que el meu, de blog, està abandonat. Em poso a escriure.
8.- Arriben els primers companys de feina. Tenen un system validation o no sé quina història.. sort que hi ha gent que treballa.
9.- Em preparo el segon café mentre un d'ells m'intenta traduir què és un Auspuff, jeje és el tub d'escapament del cotxe!! Aus= fora, què us suggereix puff? quina gràcia, i això que són dos quarts de vuit.
10.- Busco fotos per acompanyar el post. No n'hi ha cap d'adient.
11.- Em decideixo a obrir el directori de GATE, el projecte on estic ara, però veig que són les 8 i que seria divertit escriure el post que estic escribint.
12.- Publico aquest nou post. Només són un quart de nou, porto quasi dues hores aquí. I mira que se suposa que estic estressada...

BON DIA!!

PD: m'acaben de dir que només els bloggers podien fer comentaris al meu blog! i jo sense saber-ho... :S ara ja està habilitat per a què tothom pugui dir la seva! així que els que no ho heu fet fins ara.. ja no teniu excusa!!

Nach und nach

poc a poc..
Mica en mica la meva nova vida va agafant forma. I colors. I això em tranquilitza i m'alegra. Perquè a casa hi tinc tot el que necessito. Però tinc la opció de disfrutar-ho o no, depenent del moment. És allà.
Els últims dies han estat frenètics. Bèlgica en general, Brusseles, Mons i la meva Nus en particular. Tot un plaer, de veritat. Linz, Viena, Budapest i Bratislava. Descobrint l'imperi austrohúngar, disfrutant amb nous company de viatge. Tota una aventura. Bavaria profunda. Gràcies Balthasar, convidar a 25 espanyolitos a la teva casa perduda enmig de la muntanya ha sigut tota una experiència. I parlar amb ta mare en alemany... no té preu! ;)
Ara venen uns dies, espero, de calma. Tinc ganes de notar el sol cremant-me la pell, sentir la remor de les onades amb els ulls tancats, despertar els meus peus nus amb la sorra. No a tothom li agrada la sorra de la Costa Brava, a mi m'encanta.
Mmmmmm...... agafeu la tovallola i som-hi! espero que el temps ens acompanyi.

Friday, April 27, 2007

...no tinc temps...

Buf! ho sé.. fa molt que no dic res!!
Però si, responent a la pregunta de l'Eva, encara estic de mudanca.. Tenint en compte que dormo amb un matalàs al menjador, que al mateix temps em serveix de cadira i taula per menjar. Des que m'he mudat fins a finals de maig.. no pararé!! Així que els viatges a Ikea no sé encara quan els faré.. i no em considaré instal.lada fins que el Hausmeister (com el conserge de l'edifici) posi el meu nom a la bústia i al porter automàtic ;)
Ahir vaig aconseguir descobrir que la rentadora del Keller, el soterrani, no va ni amb monedes de 50cèntims ni d'un euro.. jo allà provant si entraven.. sort que vaig sortir al pati i allà estava el meu bon amic Hausmeister (em va dir el nom dos cops po ja no el recordo!!!), vam fer presentacions oficials, i em va vendre les fitxes pertinents. Sort!! quin apuro carregar-me el primer dia el comptador de la rentadora!! ;)
Aquest cap de setmana passat vaig estar per Bèlgica a visitar la Nus (info i fotos a : http://anna-nuska.blogspot.com/) Prometo que un cop torni a la normalitat enviaré les fotos Anna! i també intentaré fer-ne un resum al blog pk va ser realment genial!!
Aquest cap de setmana toca una escapada de 4 dies a Viena, Budapest i Bratislava. Quines ganes!! pinta moolt i mooolt xuli!
El cap de setmana que ve em toca treballar.. així que preveig un post suculent!!
I el dia 12 de maig.. cap a casa!! 10 dies a visitar la família, amics (hi ha algú???) i la meva estimada Girona!! A veure si el temps es comporta i puc trepitjar la platgeta!!
Total, que potser a partir del 21 de maig puc comencar a posar cara i ulls al meu nou piset.. que de moment us dic que està quedant super mono! i que en breu tindrà un sofà llit esperant-vos amb els bracos oberts!!

Apa, ara a treballar!! que passeu un bon pont i ja sabeu!! Us espero a Munic!!

Friday, April 13, 2007

Mudança

Doncs sí, per fi ha arribat el moment. Després d'un any i escaig vivint a Munic he trobat pis.
Ja us ho podeu imaginar, no ha sigut una tasca senzilla. A part de la competència que hi ha per aconseguir un pis com cal, el fet de viure submergida en els móns del Col·legi Espanyol no hi ha ajudat massa. Molt bona gent, bon ambient, festa quan vols, tranquil·litat quan et fa falta.. i un jardinet que ara que sembla que arriba l'estiu (avui el termòmetre marca 26 graus i els alemanyots ja han desenterrat les samarretes de tires!!) convida a disfrutar d'un esmorzar a l'aire lliure, o d'una super barbacoa com la que es presenta demà. Barbacoa de comiat perquè, finalment, deixo el cole.
El sentiment que m'envaeix ara? Una mica de nervis, masses canvis en pocs dies.
Un breu Kit-Kat.. pels que no ho sabeu. El dilluns deixo Multimission, el projecte en el que treballava. S'acaben els torns, controlar els satèl·lits, treballar nits i caps de setmanes. I començo a GATE. Tot un orgull per a mi. I tot un repte. Més endavant, quan tingui temps, faré un blog explicant com cal del que es tracta. Però en resum és com una petita simulació del que serà d'aquí uns anys una realitat. El Galileo. Amb GATE el que es pretèn és donar cobertura a una àrea molt propera a Munic, BerchTesgaden, mitjançant sis antenes, capaçes de simular els senyals que arribaran des dels satèl·lits. D'aquesta manera, tots aquells interessats en provar equips receptors de Galileo poden passejar-se, "previo pago de una módica cantidad", per la zona en qüestió i "jugar" una mica. Tanco el Kit kat eh??

Total, sentiments? nervis, emoció, una mica de tristesa per deixar el Cole enrere, i una alegria enorme, de començar una nova etapa a Munic. Viure'l d'una manera diferent. Veure'l des d'una altra perspectiva.

Bé. Aquest cap de setmana es presenta dur. Així que què millor que començar-lo anant a sopar fora?? ;) Imagino que aquest dies no seran massa productius, blogairement parlant. Però prometo mantenir-vos informats!

Sunday, April 8, 2007

Jo Cola Cao.. i tu?

Quan convius amb molta gent de generacions semblants, com em passa a mi al Colegio Español, és inevitable que de tant en tant surti la pregunta del milió: "I tu que prefereixes, Colacao o Nesquik?" Com si aquest fos realment un fet diferencial i a través del qual es pogués fer una divisió clarament diferenciada de la societat.
La teva infantesa, creiem els pro-colacao, no pot ser la mateixa, sense aquells gots de llet fresca amb 'grumitos'. Sense els trucs per aconseguir que la llet amb cacao sortís amb espumeta,... mmm..

No és el mateix si a l'estiu no et veies obligat a obligar a ta mare a comprar el paquet, paquet ahorro que en deien, de 3 quilos, únicament i exclusiva per poder disfrutar de "l'invent-cao" de la temporada. La Baticao, la Coctelcao... a casa encara els guardem tots!

Avui, per fi, després d'un any a Munic, he pogut tornar a saborejar un bon Cola-Cao, amb 'grumitos', evidentment. Era el berenar típic de l'estiu, juntament amb una bona llesca de pa amb Nocilla. Però desgraciadament, a aquí, a Alemanya, el Cola Cao encara no ha arribat (esperat quatre dies, que quan els alemanyots el provin no se'n podran estar!!) i la Nocilla... bé.. hem de conviure amb sucedanis, com el Nesquik i la Nutella. Aquests l'estiu passat van servir per satisfer mínimament el meu mono. Però aquest any, finalment! he aconseguit enquibir un pot de Colacao a la maleta.
Ara sí senyors, aquest estiu serà un estiu com cal!

Saturday, March 31, 2007

Frena!

Són les 5 del matí. I no, no torno de festa,.. encara estic a la feina. M'he acostumat més ràpid del que em pensava a això dels torns. I bé.. treballar dos nits a la setmana no se m'està fent tant pesat com creia.

El problema és arribar a casa, després de mitja hora d'autopista i aconseguir aclucar els ulls i adormir-me a la primera. Però avui és la segona nit, espero aconseguir-ho més ràpid que la matinada passada.

Per sort ara mateix tinc moltes coses per somiar, inclús desperta. Tot i el cansament em sento feliç. Sento com cada dia se m'obren noves portes, nous horitzons.. nous motius per continuar encarant la vida il.lusió. Nous projectes que em mantenen desperta, i no permeten encara que caigui en cap rutina odiosa.

Espero poder-los anar compartint amb vosaltres molt aviat. I no només a través d'aquest blog.. hi ha tanta gent a qui enyoro!com m'agradaria tenir-vos aquí per poder compartir amb vosaltres aquesta nova vida.

De moment noto com l'estomac em comença a pressionar.. comença a sortir aquell estrés tan típic meu, de quan les coses surten de la "meva normalitat", de quan la meva rutina es capgira, o inclús de quan repasso la meva agenda mental i tinc la impressió ofegada que no hi arribo.

M'agrada aquesta sensació. Però sé que sòc capac d'estressar a tots els que m'envolten, xerro massa ràpid, però és que penso massa ràpid, i ho haig de treure tot o rebento. Tanco els ulls i les imatges salten d'un tema a un altre, haig de redistribuir horitzons, i això no em deixa descansar. La llista de coses pendents creix ràpid..

Algú em diu que freni...
Bé.. deixa'm uns dies i les aigües tornaran a la calma.
Espero que el temporal no arrossegui a ningú ;)

Wednesday, March 28, 2007

...sorpresa!!

Aquest cap de setmana he fet una visita a la meva estimada Girona. Ha sigut una visita fugaç, un fiu fiu, un vist i no vist. Amb l'al·licient de ser una visita no avisada.
Té la seva gràcia. Quan a casa saben a dos mesos vista que hi aniràs sembla com que els hi faci menys il·lusió. Ja han tingut temps de fer-se'n a la idea i quan et veuen és més aviat un 'Què tal, com va tot?' com si fessis com un temps enrere, i fos un divendres qualsevol, quan tornes a Girona després d'estar tota la setmana a Barcelona estudiant. En canvi, en aquesta ocasió he pogut veure tot de reaccions diverses en les cares dels meus familiars.
El "que hi fas aquí?" de ma mare va ser espectacular. Estava asseguda a la cuina, doblegant la roba neta com una tarda qualsevol, quan de sobte, va haver de mirar dues vegades a la porta per entendre que era JO i ningú altre la que estava allà palplantada mirant-se-la. La pregunta de la meva àvia va ser "qui és aquesta?" amb un somriure d'orella a orella sense acabar de creure's que la que entrava per la porta del jardí era la néta perduda per les alemanyes. La meva germana em pensava que s'havia quedat igual, fins que em va abraçar i la seva abraçada va durar tres vegades més de lo normal. L'abraçada de la meva àvia, encadenada de disculpes dirigides al client que esperava pacientment a la barra del bar que li servís el que havia demanat, va durar seeegles i va ser taaan maca :D
Això ho haig de constatar, totes les abraçades i petons que he rebut en aquests tres dies superen els rebuts en més de mitja vida. Com si, per saber que era jo realment i no un miratge, tinguessin que estrènyer més fort. I és clar, amb lo lapa que sóc .. jo tant contenta!
El crit de la meva tia al veure'm asseguda al seu costat a la pista de Hockey de Cassà va ser divertit divertit. La quasi indiferència d'en Miquel diré que no em va sorprendre.. sort que va venir seguida d'una tendra pregunta : "Ja s'han acabat els sis mesos?" Òstres, com puc fer entendre a un nen de 7 anys, que a més no té ganes d'entendre-ho perquè no li interessa, que els meus sis mesos de projecte ja s'han acabat i que ara estic visquen a Alemanya de manera indefinida? A mi em continua trencant el cor cada vegada que m'ho pregunta, perquè cada vegada ho fa amb la mateixa cara innocent de nen que no ha trencat mai un plat que treu, només en ocasions especials. L'abraçada del meu petitò va ser de lo mes 'tenre' tot i que quasi hi per dles dents, i és que això de que li canviïn els patins Fisher Price per uns de veritat no li ha acabat de fer el pes a la meva ja no tant boleta.
Buf, déu ni do. A part de totes les reaccions dels sorpresos lo millor és la cara d'aquells que després diuen orgullosos :"jo ja ho sabia". El meu pare tot content perquè m'havia guardat el secret i 'només' li ho havia dit al meu cunyat, al meu tiet i aquest, a la vegada, al meu germà. Però es clar, calia una organització mínima ja que no era fàcil poder veure a tothom en tant poc temps. Això és el que em va passar amb les meves nenes. Era d'esperar, que avisant amb tan poca antel·lació, tenia unes altes probabilitats de no veure a quasi ningú. Per sort el cafetó amb la Laia no va fallar, i no hi va haver festa perquè em van faltar forces eh Laiona! però és que a sobre anava amb la dificultat afegida que em treien una hora de nit!! ;)
Total, tot aquest llarg post per intentar recollir una mica l'alegria, l'emoció, la "gallina de piel" que m'a suposat aquesta visita expres a casa. Ara entenc tot l'efecte Memima!! a veure si un dia em cau a mi ;)
Tot i això corres els teus riscos.. la meva mare s'ha promés fugir del país en cas de que torni a casa altre cop només per dos dies. I és que ja se sap, dos dies són dos dies, hi ha moltes coses per fer en tant poc temps, molta gent per visitar, moltes coses per comprar, i millor ja descansarem un altre dia.

PD: Posaria fotos, perquè realment n'hi ha alguna que mereix ser penjada, però la meva germana i la meva tieta (que sé que a vegades em llegeix) es declaren poc amigues de les noves tecnologies, i una encara no "ha tret" les fotos de la càmera digital i l'altra crec que esperarà a tornar-me a veure en persona per donar-me un disc. Així que una altra vegada serà.

Thursday, March 22, 2007

Mein neues Fahrrad

Per fi sento que he arribat a Alemanya!! a la feina i a casa sento parlar alemany, els comenco a entendre, i puc veure la tele i escoltar la radio sense espantar-me!! I el que és encara millor!! tinc una bicicleta!! És tan vermella, i taaan maca. Només em falta comprar una cistelleta per posar al darrere per quan anem de picnic o de BBQ ;)



Si, si, he tardat un any, però finalment aquesta setmana me l'he comprada, i ja l'he estrenada!! nevaaant!! Quina fred... Però per aquestes terres crec que és vital per a sentir-te integrat.
Ja ho tinc practicament tot, un termo (aquí van tot el dia amb el termo amunti avall), una bicicleta, només em falta el pis!!! Això crec que en breu també arribarà.
Us mantinc informats!
Muuaaak!

Sunday, March 18, 2007

Müller´sches Volksbad

Aquesta és encara més divertida...

Sí sí, el que ens espera promet, espero que no decepcioni. Almenys si neva, que nevi bé. Per aquí hi ha molts newbies que encara no saben el que és passar fred de veritat.. jjijiji (riure malèfic ;) )

Així que avui, aprofitant potser un dels últims dies primaverals que queden a la vista, he anat a nedar amb les Eves al Müller´sches Volksbad. Són uns banys construïts el 1901, d'estil Modernista, i considerats unes de les piscines cobertes més boniques d'Europa. La veritat és que ha sigut una visita bastant profitosa, a part de fer una mica de turisme, hem pogut nedar unes quantes piscines, que això sempre va bé pel cos un diumenge al matí! ;) La veritat és que no n'havia sentit a parlar d'aquestes piscines en tot l'any que fa que estic aquí. Cosa que em demostra que a Munic encara em queden forces coses per descobrir!
No és tampoc que es tracti d'un lloc espectacular, però la veritat és que si respira un ambient diferent, com si de cop t'haguessin transportat uns quants anys enrere! Els vestuaris, individuals, fets de fusta, i arrenglerats al voltant de la piscina, les estàtues a banda i banda, i un enorme rellotge que lidera la sala. Per sort la piscina gran, que en els seus temps era destinada als homes, avui la pot utilitzar qualsevol persona, sigui quin sigui el seu sexe. I la piscina llavors destinada a les dones ara és la típica piscina d'aigua "una mica més calenta", i s'hi poden trobar nens xapotejant amb les mames i papes.
Doncs apa, a acabar de disfrutar el diumenge, que demà torna a ser dilluns!

Saturday, March 17, 2007

Saturday, March 10, 2007

Pippi Langstrumpf

"Am Rand der kleinen, kleinen Stadt lag ein alter verwahrloster Garten. In dem Garten ein altes Haus und in dem Haus wohnte Pippi Langstrumpf. Sie war neun Jahre alt un sie wohnte ganz allein da. Sie hatte keine Mutter und keinen Vater und eigentlich war das sehr schön, denn so war niemand da, der ihr sagen konnte, dass sie zu Bett gehen sollte, gerade wenn sie mitten im schönsten Spiel war, und niemand, der sie zwingen konnte, Lebertran zu nehmen, wenn sie lieber Bonbons essen wollte." Astrid Lingren, 1945.

"A les afores d'una petita, petita ciutat hi havia un jardí abandonat. Al jardí s'aixecava una casa vella i a la casa hi vivia Pippi Langstrumpf. Tenia nou anys i vivia tota sola allà. No tenia ni mare ni pare i això era definitivament fantàstic, ja que no hi havia ningú que li pogués dir que havia d'anar al llit quan es trobava enmig del joc més genial, i ningú que la pogués obligar a prendre oli de fetge de bacallà (imagino que com a medicina), quan ella preferia menjar bombons." Astrid Lingren, 1945.

"Pipi Langkous" (Afrikaans), "Pipi Çorapegjata" (Albanian), "Pipi Duga C(arapa" (Bosnian), "Changwazi Pipi" (Chinese), "Pipi Duga C(arapa" (Croatian), "Pipi Dlouhá Punc(ocha" (Czech), "Pippi Langstrømpe" (Danish), "Pippi Langkous" (Dutch), "Pipi Pikksukk" (Estonian), "Peppi Pitkätossu" (Finnish), "Fifi Brindacier" (French), "Pepi Magalitsinda" (Georgian), "Pippi Langstrumpf" (German), "Pipe Phakidomyte" (Greek), "Bilbi Bat-Gerev" (Hebrew), "Harisnyás Pippi" (Hungarian), "Lína Langsokkur" (Icelandic), "Pippi Si Kaus Kaki Panjang" (Indonesian), "Pippi Calzelunghe" (Italian), "Nagakutsushita no Pippi" (Japanese), "Malgwallyang'i Sonyo (Pippi)" (Korean), "Pippi-Ya Goredirey" (Kurdish), "Pepija Garzek,e" (Latvian), "Pepe. Ilgakojine." (Lithuanian), "Pipi dolgiot corap" (Macedonian), "Pippi Langstrømpe" (Norwegian), "Pipi Joorab-Bolandeh" (Persian), "Pippi Pon'czoszanka" w Polsce znana tez. jako "Fizia Pon'czoszanka" (Polish), "Bibi Meialonga" (Brazil/Portugeuse), "Pipi das Meias Altas" (Portugal/Portugeuse), "Pippi S,oset,ica" (Romanian), "Pippi Dlinniychulok" or "Peppi Dlinniychulok" (Russian), "Pipi Duga C(arapa" (Serbian), "Pipi Dlhá Panc(ucha" (Slovak), "Pika Nogavic(ka" (Slovenian), "Pipi Calzaslargas" (Spanish), "Pippi Thung-Taow Yaow" (Thai), "Pippi Uzunçorap" (Turkish), "Pippi Tat Dai" (Vietnamese)

Com li vulgueu dir en l'idioma que preferiu. Però de la Pipi Calcesllargues mai n'havia llegit res, mai havia vist la serie, en prou feines en sé la història!... seré capaç de llegir-me els llibres en alemanyot?? Desitjeu-me sort!! ;)

PD: si poseu el nom de Pippi Langstrumpf al google translate surt:
Pippi being enough trunk (Pippi que està bastant trompa?? jaja m'ha fet gràcia..)

Saturday, March 3, 2007

Crazy world

Bufff... a vegades crec que m'avorreixo, però quan veig coses com aquestes.. hi ha gent que realment no té altra feina??? el món està boig.. i aquí dos 'copy-pastes' que he fet de La Vanguardia digital d'avui... suposo que sobren els comentaris.

Una brasileña se someterá a su decimoquinta operación para tener los pechos más grandes de América Latina

La brasileña Sheyla de Almeida, de enormes senos moldeados con silicona, se someterá a una nueva cirugía para aumentar su tamaño, que ahora es de 125 centímetros y equivale a casi cuatro de los 54 kilos de su peso, informa hoy el portal Terra.

A los 27 años, Sheyla De Almeida suma en su esbelto cuerpo el resultado de quince cirugías estéticas, que pueden haber costado 15.000 dólares, según sus cuentas.

Con la nueva prótesis que pretende implantarse en el busto, a mediados del año, la brasileña espera aumentar el volumen de 1,2 litros a 2,5 por seno. Y, si es posible, en el futuro llegar a los 2,8 litros en cada mama.

El cambio debe garantizar a la chica brasileña al menos la posibilidad de aproximarse a la plusmarquista de América Latina, la argentina Sabrina Sabrok, que tiene 3,5 litro en cada mama.

Per què això? només per fama? per afany de superació? realment portar a sobre 4 quilos de tetes (1,2 litres de tetes!) la fa sentir més guapa i més millor? Déu.. 15 operacions de cirurgia, però, en serio cal??? jaja i hi ha rànquing, a Amèrica Llatina, de litres per teta!! im-pres-sionant.. sense paraules vaja.
I mentre una perd el temps i espai posant-se tetes, o es pot considerar que el guanya l'espai??, els altres, que no tenen temps, o no poden, cuidar a diari una bestiola o que se senten soles.. necessiten llogar gossos per hores! en serio, només a mi em semblen rares aquestes coses?

Se alquilan perros por horas... en Tokio por supuesto

Por 1.900 yenes (12 euros) la hora se puede alquilar un perro en el selecto establecimiento "Puppy the World" de la isla tokiota de Odaiba.

En Japón, donde se dan los índices de sentimiento de soledad más elevados del mundo, la expresión "animal de compañía" parece adquirir el significado de un servicio de acompañante. Desde que "Puppy the World" abrió sus puertas en noviembre de 2003 en Odaiba, en pleno furor nipón por lo perruno tras una exitosa campaña de publicidad, sus responsables apostaron por alquilar perros por horas.

"Empezó como un servicio para gente que quería tener perro pero no se lo podía permitir; bien porque estuviesen prohibidos en su edificio, bien porque su familia no les dejase meter una mascota en casa", explicó a Efe Hiromi Maeda, representante de ese establecimiento.

El negocio fue evolucionando y al reclamo de este "perro con contrato temporal" acudieron personas que buscaban pasar un rato agradable y olvidarse de su rutina sujetando una correa de uno de estos especialistas del paseo. El precio de una hora con "el mejor amigo del hombre" ronda los 1.900 yenes (unos 12 euros), aunque desde hace seis meses se ofrece una tarifa de 10.500 yenes (casi 66 euros) por un día completo, noche incluida en casa del cliente.

"Hay familias que se encariñan con el animal. Vienen una y otra vez para estar con él. Por ello decidimos ofrecer a los interesados la posibilidad de llevarse el perro a su domicilio", comenta Sachio Wakano, encargada de los alquileres. Esta imagen, no obstante, choca con la de los clientes molestos porque el perro no coopera, especialmente si es pequeño."

Saturday, February 24, 2007

Viva Colonia!


Da simmer dabei ! Dat is prima! VIVA COLONIA!
Wir lieben das Leben, die Liebe und die Lust
wir glauben an den lieben Jott und ham noch immer Durst
Mer han dä Kölsche Klüngel un Arsch huh - su heiß´ et he!
Alaaf op Ruusemondaach un Aloah CSD
Mer sin multikulinarisch mer sin multikulturell
Mer sin in jeder Hinsicht aktuell - auch sexuell!

Mir all sin Kölle! (Abschnitt eins)

Per fi! fa falta haver d'anar a treballar un dissabte.. per tenir temps per fer fotomuntatges. :)
Aquest podria ser un petit resum dels 4 dies per Colònia, festa sense parar, una mica de turisme, i un temps immillorablement bo per a disfrutar de la festa al carrer, a totes hores, o inclús en un vaixell a la riba del Rhin! Si és que aquest país cada dia em sorprèn més!
La valoració del cap de setmana és altament positiva. Vaig marxar de Köln amb un molt bon gust de boca, molta festa, però també una mica de ruta turística per la ciutat, que té una història prou interessant. A més vam ser dels pocs afortunats que dimarts, mentre Colònia es despertava de la ressaca del Rosenmontag (dilluns de les roses), van poder admirar l'interior de la Catedral, que havia estat tancada tot el cap de setmana ('just in case'.. imagino..)

L'impacte d'arribar dissabte al matí a Colònia i veure com gran part de les botigues es preparaven pel cap de setmana (veure foto) va ser gros.. això feia preveure una gran festassa, i no va defraudar. Per la mateixa raó imagino que la Catedral no estava oberta al públic.. i veient la ciutat, completament arrasada el dimarts al matí ho puc entendre perfectament ;)

Així que després d'una volta pel centre.. a disfressar-se, i que comenci la festa! De les 5 de la tarda fins a les mil de la matinada del dia següent, carrers a petar de gent, birres a un euro, a un euro i mig, en vasos de 20 cl o en ampolles més acceptables... però en definitiva moltes birres! Evidentment Kölsch! La cervesa típica de Colònia. I molta mooolta gent disfressada... molts de Mario Bros!! Quina ilu retrobar-me amb l'Eva, i trobar-me amb unes pirates encantadores! L'Eva, la Cris i la Helena, tres saragossanes, bojes i fiesteres, com tot bon manyico ;) que es pugui apreciar; aquestes tres noietes, també residents a Munic, s'ho van currar currar!


Bé al final per a mi no van ser les mil de la matinada.. però és que venia directa d'una nit de curro, i 5 hores i mitja de cotxe..no dóno per a més jo! Total, que cap a allà les 4 ja estàvem camí del cotxe.. perquè sí, sí, organitzant un viatge a Köln tres dies abans, no podeu pretendre que tingués hotel la primera nit no?? En 3 paraules: Im-pos-sible! ;) Les meves aletes d'intent de Campanilla ( al final el meu Peter Pan es va convertir en Pipi Langstrumpf :S i a més va trobar un doble a Köln! amb la mateixa roba i tot! jaja) van arribar, sorprenentment sanes i salves, oleole! un record més de Köln.. perquè guardar els gots va ser un tema més complicat, oi? ;)
Diumenge va ser dia gos com n'hi ha pocs, dormir, despertar-se, anar a l'hotel, dutxar-se i dormir.. per llevar-nos a les 7 anar a sopar a Köln, veure que el centre estava molt com nosaltres.. una mica ressacós, i tornar a l'hotel a dormir.. per preparar forces pel Rosenmontag!!


La cavalgada, o Karneval Zug, del Rosenmontag és, com bé diu el nom, el dilluns ( = Montag). Té una llargada d'entre uns 5 i 6 Kms de carrosses, és a dir, un no parar. Per això és el Karneval Zug més gran d'Alemanya :) I tot i que té la seva gràcia, ja que passen amb musicota i tiren caramels, roses, xocolatines, caixes de bombons i fins i tot salsitxes! al final.. després de 4 hores, i amb l'airet que passa ja en tens més que prou! ;) A més... vam destacar una mica la falta de dinàmica, no oblidem que són alemanys. No sé.. ja que tenen el Karneval Zug més llarg d'Alemanya, trobo jo que una mica més de rapidesa, i menys temps entre carrossa i carrossa, acopnseguiria retallar una mica la hora i mitja o dues hores que crec que li sobra! Si no vaig malament diria que en total dura unes 5 o 6 hores!!Us n'enrecordeu de les carrosses de reis quan éreu petits? semblaven que duraven aaanys, i ara veus que no n'hi ha per tant. Doncs pels pobres nens 'colonesos' el Karneval deu durar segles! ;)

Sabeu? Colònia està agermanada amb Barcelona, des del 1984! (també amb Beijing des del 1987 per si us interessa.. i amb unes 20 ciutats més..) Al principi de la cavalgada passen uns bitxos raros amb totes les banderes dels paisos on tenen una ciutat agermanada.. però es veu que allà la senyera no els ha arribat!! :S Després comença l'espectacle, música, xocolatines, i tots a cantar 'Viva Colonia!' cançó mítica entre les mítiques, sobretot molt cantada a la Oktoberfest. També cada cop que algú crida Köln! cal respondre amb un Alaaf! (que es noti!) que vindria a ser la salutació típica en el dialecte que es parla a Köln. A més, en teoria, la gent es va donant petons pels carrers, així per què si, però jo no ho vaig arribar a veure..
I així fins que el fred pot amb nosaltres i entrem a la Früh, la cerveceria més coneguda de Köln.
Un cop ja entrats en calor toooota la nit al carrer! mús
ica per tot arreu, gent disfressada a cada cantonada, música i més cervesa! Impressionant! Per acabar.. a les 9 de la nit, tots ben torts, entrant en un vaixell atracat a la riba del Rhin. Super xules les vistes, molt bon ambient i bona companyia! una manera ben curiosa d'acabar la festa a Köln! Buf.. llàstima que se m'acabés la bateria de la càmera, per sort tinc unes quantes fotos de la cavalcada!


Apa, que m'he quedat descansada no? doncs vinga, tot el que em falta per explicar.. en un pròxim post!! ;)


Friday, February 16, 2007

Köln



... demà al matí.. just després d'acabar la meva segona nit on-shift.. carretera i manta! Köln i el Fasching ( = Carnaval) més famós d'Alemanya ens esperen! quines ganes... :D

Thursday, February 15, 2007

On shift...

Hallo zusammen!
El temps passa volant.. i mica en mica em corresponen més responsabilitats a la feina. A més he tingut la mala sort d'aprendre relativament ràpid, i d'entrar en un moment que és necessari tenir gent On-Shift.
I que significa on shift? doncs.. treballar per torns! mare meva.. i quins torns!
Som 5 persones per cobrir i donar suport les 24 hores al dia, 7 dies a la setmana als nostres estimats satèl.lits. Sí, sí, 24 hores al dia, 7 dies a la setmana. Així es treballa uns sis dies seguits.. dos a les hores que vols, quan vols i/o quan ets necessari, per ajudar generalment al que està on day shift. Dos day shifts, dotze hores del 6'30 del matí a 6'30 de la tarda i dos night shifts, 6'30 tarda a 6'30 matí. Llavors solen tocar uns 4 dies de festa.. tot i que també aquests dies en cauen només dos..
Fins ara tot era festa i xerinol·la. Però avui és la meva primera nit. I estic cagada de por!!! A l'edifici només hi sóc jo, i dues plantes més amunt el Network Controller, que em dóna connexió amb Weilheim, on hi ha les antenotes que connecten amb els satèl·lits. Avui com a novetat hi haurà 4 tiarrons més, que haurien d'estar al caure.. Té gràcia, la meva primera nit on shift i 4 tius vénen a foradar tot el terra del meu despatx! el despatx on estic mentre no estic a la sala de control. El despatx on menjo, miro pelis, i on hi ha un preciós sofà per fer un son.. Sip, sip. A canviar l'air conditioning! la mare que els va.. jo que portava un parell de pelis i una manteta per descansar una micona.. i ja veurem si puc quedar-me al despatx o haig de sortir corrents! grgrgr... :S
Així que a veure que tal va la nit.. us mantindré informats/des! ;)
Un petonet!

Monday, February 12, 2007

1 any a München!

Avui fa un any arribàvem la Laura i jo a München.. en cotxe.. després de recórrer més de 1600 quilòmetres, deixàvem enrere família, amics,... casa nostra. Indescriptibles els sentiments que em corrien per les venes.. nervis, una mica de por, curiositat mil i ganes d'aventura i festa!
I aquí estem... per quant de temps? qui ho sap.. :D

Monday, February 5, 2007

Muskelkater

vorübergehende schmerzhafte Verhärtung der Muskulatur nach körperlicher Überanstrengung: nach dem intensiven Training hatte sie einen tagelang nachwirkenden

.. és a dir.. em fa mal tot el cos!!

Sempre m'ha agradat com anomenen les "agulletes" els alemanys.. ressaca de músculs. Curiós no? jo ho trobo molt encertat,.. i més després de la festa que van viure ahir els meus.. pobrets.. (els músculs dic)

Per cinc euros: parts del cos on es poden tenir agulletes després d'intentar fer snowboard. Com per exemple.. braços i espatlles. Un, dos tres, responda otra vez.

I per cinc euros més.. traducció al català de la paraula "agujetas"?? Per a mi han sigut sempre agulletes.. per al traductor del Gencat, cruiximent?? Més versions?

Saturday, February 3, 2007

Per no dir res


El vent està bufant fort,
les estrelles s'han apagat,
pels carrers corre el sol,
i la gent amb els ulls tancats,
que no sap on va, que no sap on va.

Camí del lloc més alt ja no tenim on trepitjar,
paguem el preu més car en nom de la felicitat,
parlem per no dir res, creiem que som eterns,
és tot el que hem après des que es va inventar el temps,
no hem volgut canviar.

El món hem desbocat, diuen que ara s'està acabant,
però tot seguirà igual quan el vent se'ns haurà emportat,
si no trobem la clau anirem aguantant,
quan estarem cansats fugirem però endavant.

Mai no és tard.

Ja s'ha acabat el temps de les promeses,
ja s'ha acabat el temps de les paraules.

Parlem per no dir res, creiem que som eterns,
paguem el preu més car en nom de la felicitat.

Ja s'ha acabat el temps de les promeses,
ja s'ha acabat el temps de les paraules,
ja s'ha acabat el temps de les promeses,
ja s'ha acabat el temps de les paraules.


...el sol ha fos tota la neu..
i de nou escalfa els dies.
...estrany hivern..

Friday, January 26, 2007

Per fi ha nevat!!

Finalment, aquesta setmana, la neu ha arribat.
Buf... i com ha vingut!! Des de dimarts tot Munic i rodalies està cobert per una densa capa blanca.
I els seus efectes van ser immediats..

Després d'una nit sencera nevant, dimarts al matí els carrers es desperten emblanquinats. Són pocs els valents que s'atreveixen a sortir de casa amb les bicicletes, però senyors, estem a Alemanya, i aquí ni la neu els atura! El cotxe està cobert per una gruixuda, però toveta, capa de neu. Així que la sortida a les "8 del matí" (qui diu 8 diu tres quarts de 9..) no és massa traumàtica. Els carrers presenten un aspecte prou correcte, i la carretera.. impecable. Dimarts a la nit, per fi, em donen les claus del pàrquing. Jo tota contenta torno a casa, amb el cotxe a resguard. En Ramón, un mestre galleg que conviu amb nosaltres al col.legi, ens convida a una xocolata desfeta. Evidentment, com sempre, ells posa els ingredients, nosaltres cuinem. La xocolata deliciosa, però a una hora imprudent. Així que serveix alhora de berenar i de sopar. Vaig a dormir aviat sense ser conscient de la gran sort d'haver trobat pàrquing aquest mateix dia i d'haver posat les rodes d'hivern aquest cap de setmana passat.

Dimecres al matí això sembla el Pol Nord! Els carrers amb unes capes denses de neu, els cotxes han crescut dos pams, i són menys els que s'atreveixen surten amb les bicis. Arribar al pàrquing es quasi una aventura, els operaris netegen de pressa els carrers, però amb la mateixa velocitat la neu que cau els torna a cobrir. El Mitteler Ring.. el que serien les Rondes de Munic, estan petats de conductors, que com jo, desesperats, intenten arribar a una hora prudent a la feina sense trencar-se la crisma. Em trobo dos cotxes creuats al mig de la carretera..hi ha neu, i hi ha gel.. i és fàcil patinar i perdre el control. Respiro i intento animar-me a mi mateixa "Segur que l'autopista estarà més neta" ja, ja.
On són els carrils?? n'hi havien dos o tres?? i la velocitat màxima?? totes les senyals estan plenes de neeeu! Sort que agafo aquesta carretera dos cops al dia, i ja me la conec prou bé..

Buf! sort que el dijous va deixar de nevar..o si més no ja no ho fa amb tanta insistència. Les coses poc a poc tornen a la normalitat. Però el paisatge és impressionant, quan tingui una estona penjo fotos. A la feina, sembla que els satèl·lits també notin el fred. Després de dues setmanes frenètiques, ara sembla que estan mig adormits.

Friday, January 19, 2007

Bufa que va fort!!

Des d'ahir a la tarda el temporal Kyrill, o Cirili en català, mareja les terres alemanyes. Es tracta d'un huracà d'intensitat 1 en la escala Saffir-Simpson, escala de 1 a 5. El Katrina, per exemple, just abans de tocar terra era un Huracà de força 5, tot i que en arribar a Nova Orleans era ja de força 4.

És a dir, podria ser molt pitjor. Tot i això, els diaris parlen ja de 48 morts a Europa, les escoles i universitats alemanyes van suspendre ahir a la tarda les classes, i les autoritats han aconsellat quedar-se a casa. Una mica alemany tot plegat pel meu gust, però és clar, suposo que és millor curar-se en salut. La majoria dels morts, almenys els 10 alemanys, es podrien considerar mal afortuntats.. sobretot el del bebè de 18 mesos a Baviera, que ha mort aplastat per la porta del jardí, que la tempesta ha arrancat d'arrel.

És com l'estació on hi ha les nostres antenes. Ahir a la tarda amenaçaven amb posar totes les antenes en mode segur, i deixar-nos sense connexió amb els satèl·lits per culpa de la tempesta. En un dia en què precisament no ens podíem permetre tancar la barraca i anar a casa. Finalment es va demostrar que, per molt que ho vulguin negar, són alemanys, tossuts, caparruts i exagerats, i finalment la força del vent no va impedir que treballéssim amb normalitat.

Realment, almenys a aquí a Munic la sensació que he tingut no ha sigut pitjor que algun d'aquests dies en què la Tramuntana es presenta a Girona amb ganes de festa. Inclús recordo més ferotges les imatges de comptats dies al campus nord, intentant pujar la biblioteca amb el vent en contra. Buf, serà que aquests dos dies no he passejat massa i no acabo de ser conscient del que m'ha passat per sobre el cap?

La vida continua, i a una servidora li ha tocat agafar el cotxe aquest matí per a anar a treballar..a mi no em servia l'excusa de que bufava molt de vent. I realment.. només m'ha molestat en baixar del cotxe.. un cop finalitzat el trajecte, i veure que no em deixava posar l'abric! com bufava el tiu! ;)

Tranquils, després de rebre trucades de papis i avis puc dir que realment, al meu parer i aquí a Munic, no ha sigut tant com sembla.

PD: potser cal tenir en compte que on a sobretot està afectant el temporal és al nord d'Alemanya i a les zones costaneres.

Monday, January 15, 2007

Mein neues Auto

Hallo zusammen!
Heute bin ich sehr glücklich weil ich mein erstes neues Auto habe.
Einen sehr sehr schönen Seat Ibiza !:D
Jetzt muss ich Winterreifen kaufen und danach eine Tiefgarage suchen.
Das sind die ersten Fotos. Vielleicht kann ich morgen Fotos mit mehr Licht machen und werde Sie hier aufhängen ;)



Hola a tots!!
Avui estic molt contenta perquè ja tinc el meu cotxe nou. Un Seat Ibiza molt molt maco! :D
Ara haig de comprar rodes d'hivern (aquí és obligatori canviar les rodes per si neva..) i buscar garatge. Aquestes són les primeres fotos del meu nen! Potser demà faig fotos amb més llum (aquí ja era de nit!) i les penjaré :)
Maco, oi?? ;)

Wednesday, January 10, 2007

Ànims Ricard!!


El post d'avui és curtet, que tinc pressa. Però és que s'ha de fer!

Vull dedicar el meu blog a aquest homenet, que ara mateix segur que no té la cara en les mateixes condicions, ni deu semblar tan happy.. :S

Pobret. Vinga Ricard! que amb dos queixals del seny menys, tens més permís per perdre el seny!! jurl.. quina broma més dolenta.

Doncs això, pensa que ja són dos menys, ara falten els de baix! jiji
Si és que donant ànims sòc la millor. Doncs això, vigileu, que per aquí alemanya els hi agrada treure els queixals de dos en dos, i en el cas de'n Ricard, no li han distribuït l'extracció en esquerra-dreta, sinó que han preferit dalt-baix. Quin mal...
Apa valent!! Ves preparant la sopeta que et vinc a visitar!

Fins ara!

Monday, January 8, 2007

I de nou per München..

Després d'un diumenge tarda una mica depressiu, començo a entrar lentament en la meva rutina diària a München. Que no ha sigut fàcil, eh?
Ahir a la tarda va ser dia de desfer maletes, retrobar uns quants companys de la residència, sopar amb ells i recordar els dies a casa, amb la família i totes aquestes coses tan doloroses de recordar en aquests moments.. :'(
Avui al matí a les 8 de peu! dutxa, preparar el Tupper per dinar a la feina i a agafar el Tram, que ja són les 9 menys 10 (!!) i cap a l'S-Bahn falta gent! (vindrien a ser els Catalans de BCN). Una hora de tren, dos minutets d'autobús i ja som a la feina. 10:00 am.
Saludar a tots els companys, comentar les vacances, repassar el correu i les notícies dels diaris catalans. En un futur no molt llunyà espero ser capaç de llegir el titular dels diaris Alemanys..
A les 11'30 comença la festa!! Feina per un tubo, satèl·lits que passen pràcticament a la mateixa hora, un amb les bateries molt baixes i apunt de donar problemes (al final falsa alarma..) i estres ja que no recordo la meitat de les coses que ja hauria de saber fer amb els ulls tancats!!! Un dia d'aquests us parlo dels meus 4 nens.
Total, dino a les 2'30 el Tupper que m'havia preparat (uns canelons de xampinyons de la mama, deliciosos i que per sort ella mateixa em va acabar enquibint a la maleta, congelats! gràcies mama!!!) Però en 15 minuts passa el següent satèl·lit!! corrents de nou a la sala de control.
A les 3 passades torna la relativa calma. Temps per intentar arreglar una cagada de les meves, fruit de l'amnèsia deguda a tants dies allunyada d'aquest país. Total, per acabar baixant atabalada (que es veu que 'agobiada' no està ben dit) a explicar-ho al jefe i que ell em digui que no és res important (..sí, hi ha coses que no canvien, i la Sandraestressada n'és una!!)
Apa, que avui és el primer dia i no s'ha d'abusar.. així que decideixo que ja és hora de pirar.. agafo el bus de les 5'25 (normalment és més tard eh?o no.. depèn de les ganes, jeje) i cap a München! a les 6'15 ja estic al centre, passo per Correus a buscar uns papers, i cap a casa que és fosc i plou i no tinc ganes d'acompanyar a la Núria a comprar un receptor de tele per al seu portàtil. A les 7'30, corrents al super!! Tanquen a les 8. A veure si emplenem aquesta nevera tan trista. De tornada, a l'escala, em trobo a la Serena, la única italiana del meu Col·legi que, per si no ho sabeu, és el Colegio Espanol de Munich (un dia si voleu ho comentem...) i ens tanquem a la seva habitació a 'cotillejar' una estona. Que són molts dies sense veure'ns!
Ja quasi és hora de sopar, i evidentment no he posat la rentadora que volia posar.. una mica d'internet i a parlar per telèfon amb els papis, que tot i que intenten dissimular, sé que també m'enyoren!!
I així més o menys passen els dies de cada dia a München.. a molts d'ells els hi has de sumar un sopar fora, un cine o simplement una volta pel centre fins que tanquen les botigues. D'altres, organitzem sopars a la residència o mirem una peli tots junts. Hi ha dies, menys freqüents la veritat, que vaig a fer footing o a la piscina, i d'altres.. encara més llunyans, em tanco a l'habitació a estudiar alemany, jeje, així anem ...
I res, que ahir em preguntava que què feia jo tornant a Alemanya altre cop.. i mira, per això deu ser no? Suposo que he trobat aquí una segona casa, una feina que m'agrada moltíssim, i l'alicient d'aprendre un idioma que se'm resisteix!!

Sandra, superant la depressió post-vacacional.

PD: Avui he aprés alguns insults interessants en alemany, sé que normalment és del primer que s'aprèn! però fins ara els meus amics alemanyots, molt correctes ells, no me'ls havien volgut ensenyar! Sort de l'Ashish, si un nom molt curiós d'un alemany d'origen indi, que m'ensenya sempre els costats més obscurs de l'idioma i del país. Vindrà influenciat pel nom?? ;)

Thursday, January 4, 2007

Girona m'enamora




Sí, sí.. cada dia ho tinc més clar, Girona és la ciutat ideal.
Aquests dies l'he trobada tant o més maca que de costum. A més, poder oblidar per uns dies la fred d'Alemanya, per a tornar al clima "temperat" mediterrani del país ha sigut una meravella. Asseure's en un banc del Parc del Migdia a prendre el solet, passejar per la Rambla i el Barri Vell, anar de compres per Joan Maragall.. mm..
I sabeu?? no sóc la única que creu que Girona és el lloc ideal per a viure. Ahir es publicaven les dades de l'Institut Nacional d'estadística i Girona ja té 90.000 habitants! buf.. ja som uns quants no? Bé, de fet jo no sé si hi entro en aquest recompte, ja que ara estic inscrita com a resident a Munic :S
Suposo que a aquest augment hi han ajudat sobretot la creixent arribada d'immigrants, així com els preus desorbitats que estan prenent els pisos a tota la zona metropolitana de Barcelona. Segurament també hi ha influït la decisió de molts d'anar a viure a una ciutat on es tenen tots els serveis necessaris per a la vida diària amb l'afegit de poder viure una vida molt més tranquil·la i, per què no¿?, més saludable que la que pot oferir la Capital :)
Doncs res, només espero que en uns anys, quan una servidora decideixi tornar a casa per a instal·lar-s'hi definitivament, la ciutat mantingui encara aquest encant especial, de Ciutat Petita i Delicada, aquest aire especial que tant m'agrada.
I, a ser possible (..posats a demanar..), que els preus dels habitatges siguin una mica més assequibles, sinó em veig dormint a sota el pont de pedra!

Em queden tres dies comptats a casa. El temps suficient per anar a esperar els Reis (sí, a Girona els esperem amb un fanalet i cantant un cançó molt típica, el que m'estranya a mi és que la resta del món no ho faci com nosaltres!!) veure a la família i amics, donar un últim cop d'ull a la Catedral i un últim tomb pel Barri Vell.. se't trobarà a faltar Girona.

Tuesday, January 2, 2007

Any nou, blog nou..

Si si... ja he caigut en la temptació! .. farta de repassar cada matí els blogs i fotologs de tots els meus amics.. he decidit editar el meu blog propi! Així quan em connecti i cap de vosaltres hagi actualitzat ja tindré alguna cosa interessant a fer ;)

Aquest 2007 es presenta com un any ple de novetats.. com ja va acabar sent-ho el final del 2006.. I reconec que estant tan lluny de casa, i cada vegada més submergida amb la meva nova vida a Munic, cada cop estic més aïllada de molts amics a qui, .. potser, .. de tant en tant, els faria gràcia saber què és de la meva vida, a què em dedico, com perdo el temps.. i com passo els mesos.. en el país de la fred i la cervesa! I als que no en tinguin ganes, que no mirin! :P

Apa, a veure quant temps em dura l'afició.. de moment aquí deixo el primer post.. i llarga vida al blog!