...no tinc temps...

Buf! ho sé.. fa molt que no dic res!!

Però si, responent a la pregunta de l'Eva, encara estic de mudanca.. Tenint en compte que dormo amb un matalàs al menjador, que al mateix temps em serveix de cadira i taula per menjar. Des que m'he mudat fins a finals de maig.. no pararé!! Així que els viatges a Ikea no sé encara quan els faré.. i no em considaré instal.lada fins que el Hausmeister (com el conserge de l'edifici) posi el meu nom a la bústia i al porter automàtic ;)
Ahir vaig aconseguir descobrir que la rentadora del Keller, el soterrani, no va ni amb monedes de 50cèntims ni d'un euro.. jo allà provant si entraven.. sort que vaig sortir al pati i allà estava el meu bon amic Hausmeister (em va dir el nom dos cops po ja no el recordo!!!), vam fer presentacions oficials, i em va vendre les fitxes pertinents. Sort!! quin apuro carregar-me el primer dia el comptador de la rentadora!! ;)
Aquest cap de setmana passat vaig estar per Bèlgica a visitar la Nus (info i fotos a : http://anna-nuska.blogspot.com/) Prometo que un cop torni a la normalitat enviaré les fotos Anna! i també intentaré fer-ne un resum al blog pk va ser realment genial!!
Aquest cap de setmana toca una escapada de 4 dies a Viena, Budapest i Bratislava. Quines ganes!! pinta moolt i mooolt xuli!
El cap de setmana que ve em toca treballar.. així que preveig un post suculent!!
I el dia 12 de maig.. cap a casa!! 10 dies a visitar la família, amics (hi ha algú???) i la meva estimada Girona!! A veure si el temps es comporta i puc trepitjar la platgeta!!
Total, que potser a partir del 21 de maig puc comencar a posar cara i ulls al meu nou piset.. que de moment us dic que està quedant super mono! i que en breu tindrà un sofà llit esperant-vos amb els bracos oberts!!

Apa, ara a treballar!! que passeu un bon pont i ja sabeu!! Us espero a Munic!!

Mudança

Doncs sí, per fi ha arribat el moment. Després d'un any i escaig vivint a Munic he trobat pis.
Ja us ho podeu imaginar, no ha sigut una tasca senzilla. A part de la competència que hi ha per aconseguir un pis com cal, el fet de viure submergida en els móns del Col·legi Espanyol no hi ha ajudat massa. Molt bona gent, bon ambient, festa quan vols, tranquil·litat quan et fa falta.. i un jardinet que ara que sembla que arriba l'estiu (avui el termòmetre marca 26 graus i els alemanyots ja han desenterrat les samarretes de tires!!) convida a disfrutar d'un esmorzar a l'aire lliure, o d'una super barbacoa com la que es presenta demà. Barbacoa de comiat perquè, finalment, deixo el cole.
El sentiment que m'envaeix ara? Una mica de nervis, masses canvis en pocs dies.
Un breu Kit-Kat.. pels que no ho sabeu. El dilluns deixo Multimission, el projecte en el que treballava. S'acaben els torns, controlar els satèl·lits, treballar nits i caps de setmanes. I començo a GATE. Tot un orgull per a mi. I tot un repte. Més endavant, quan tingui temps, faré un blog explicant com cal del que es tracta. Però en resum és com una petita simulació del que serà d'aquí uns anys una realitat. El Galileo. Amb GATE el que es pretèn és donar cobertura a una àrea molt propera a Munic, BerchTesgaden, mitjançant sis antenes, capaçes de simular els senyals que arribaran des dels satèl·lits. D'aquesta manera, tots aquells interessats en provar equips receptors de Galileo poden passejar-se, "previo pago de una módica cantidad", per la zona en qüestió i "jugar" una mica. Tanco el Kit kat eh??

Total, sentiments? nervis, emoció, una mica de tristesa per deixar el Cole enrere, i una alegria enorme, de començar una nova etapa a Munic. Viure'l d'una manera diferent. Veure'l des d'una altra perspectiva.

Bé. Aquest cap de setmana es presenta dur. Així que què millor que començar-lo anant a sopar fora?? ;) Imagino que aquest dies no seran massa productius, blogairement parlant. Però prometo mantenir-vos informats!

Jo Cola Cao.. i tu?

Quan convius amb molta gent de generacions semblants, com em passa a mi al Colegio Español, és inevitable que de tant en tant surti la pregunta del milió: "I tu que prefereixes, Colacao o Nesquik?" Com si aquest fos realment un fet diferencial i a través del qual es pogués fer una divisió clarament diferenciada de la societat.
La teva infantesa, creiem els pro-colacao, no pot ser la mateixa, sense aquells gots de llet fresca amb 'grumitos'. Sense els trucs per aconseguir que la llet amb cacao sortís amb espumeta,... mmm..

No és el mateix si a l'estiu no et veies obligat a obligar a ta mare a comprar el paquet, paquet ahorro que en deien, de 3 quilos, únicament i exclusiva per poder disfrutar de "l'invent-cao" de la temporada. La Baticao, la Coctelcao... a casa encara els guardem tots!

Avui, per fi, després d'un any a Munic, he pogut tornar a saborejar un bon Cola-Cao, amb 'grumitos', evidentment. Era el berenar típic de l'estiu, juntament amb una bona llesca de pa amb Nocilla. Però desgraciadament, a aquí, a Alemanya, el Cola Cao encara no ha arribat (esperat quatre dies, que quan els alemanyots el provin no se'n podran estar!!) i la Nocilla... bé.. hem de conviure amb sucedanis, com el Nesquik i la Nutella. Aquests l'estiu passat van servir per satisfer mínimament el meu mono. Però aquest any, finalment! he aconseguit enquibir un pot de Colacao a la maleta.
Ara sí senyors, aquest estiu serà un estiu com cal!