Per fi ha nevat!!

Finalment, aquesta setmana, la neu ha arribat.
Buf... i com ha vingut!! Des de dimarts tot Munic i rodalies està cobert per una densa capa blanca.
I els seus efectes van ser immediats..

Després d'una nit sencera nevant, dimarts al matí els carrers es desperten emblanquinats. Són pocs els valents que s'atreveixen a sortir de casa amb les bicicletes, però senyors, estem a Alemanya, i aquí ni la neu els atura! El cotxe està cobert per una gruixuda, però toveta, capa de neu. Així que la sortida a les "8 del matí" (qui diu 8 diu tres quarts de 9..) no és massa traumàtica. Els carrers presenten un aspecte prou correcte, i la carretera.. impecable. Dimarts a la nit, per fi, em donen les claus del pàrquing. Jo tota contenta torno a casa, amb el cotxe a resguard. En Ramón, un mestre galleg que conviu amb nosaltres al col.legi, ens convida a una xocolata desfeta. Evidentment, com sempre, ells posa els ingredients, nosaltres cuinem. La xocolata deliciosa, però a una hora imprudent. Així que serveix alhora de berenar i de sopar. Vaig a dormir aviat sense ser conscient de la gran sort d'haver trobat pàrquing aquest mateix dia i d'haver posat les rodes d'hivern aquest cap de setmana passat.

Dimecres al matí això sembla el Pol Nord! Els carrers amb unes capes denses de neu, els cotxes han crescut dos pams, i són menys els que s'atreveixen surten amb les bicis. Arribar al pàrquing es quasi una aventura, els operaris netegen de pressa els carrers, però amb la mateixa velocitat la neu que cau els torna a cobrir. El Mitteler Ring.. el que serien les Rondes de Munic, estan petats de conductors, que com jo, desesperats, intenten arribar a una hora prudent a la feina sense trencar-se la crisma. Em trobo dos cotxes creuats al mig de la carretera..hi ha neu, i hi ha gel.. i és fàcil patinar i perdre el control. Respiro i intento animar-me a mi mateixa "Segur que l'autopista estarà més neta" ja, ja.
On són els carrils?? n'hi havien dos o tres?? i la velocitat màxima?? totes les senyals estan plenes de neeeu! Sort que agafo aquesta carretera dos cops al dia, i ja me la conec prou bé..

Buf! sort que el dijous va deixar de nevar..o si més no ja no ho fa amb tanta insistència. Les coses poc a poc tornen a la normalitat. Però el paisatge és impressionant, quan tingui una estona penjo fotos. A la feina, sembla que els satèl·lits també notin el fred. Després de dues setmanes frenètiques, ara sembla que estan mig adormits.

Bufa que va fort!!

Des d'ahir a la tarda el temporal Kyrill, o Cirili en català, mareja les terres alemanyes. Es tracta d'un huracà d'intensitat 1 en la escala Saffir-Simpson, escala de 1 a 5. El Katrina, per exemple, just abans de tocar terra era un Huracà de força 5, tot i que en arribar a Nova Orleans era ja de força 4.

És a dir, podria ser molt pitjor. Tot i això, els diaris parlen ja de 48 morts a Europa, les escoles i universitats alemanyes van suspendre ahir a la tarda les classes, i les autoritats han aconsellat quedar-se a casa. Una mica alemany tot plegat pel meu gust, però és clar, suposo que és millor curar-se en salut. La majoria dels morts, almenys els 10 alemanys, es podrien considerar mal afortuntats.. sobretot el del bebè de 18 mesos a Baviera, que ha mort aplastat per la porta del jardí, que la tempesta ha arrancat d'arrel.

És com l'estació on hi ha les nostres antenes. Ahir a la tarda amenaçaven amb posar totes les antenes en mode segur, i deixar-nos sense connexió amb els satèl·lits per culpa de la tempesta. En un dia en què precisament no ens podíem permetre tancar la barraca i anar a casa. Finalment es va demostrar que, per molt que ho vulguin negar, són alemanys, tossuts, caparruts i exagerats, i finalment la força del vent no va impedir que treballéssim amb normalitat.

Realment, almenys a aquí a Munic la sensació que he tingut no ha sigut pitjor que algun d'aquests dies en què la Tramuntana es presenta a Girona amb ganes de festa. Inclús recordo més ferotges les imatges de comptats dies al campus nord, intentant pujar la biblioteca amb el vent en contra. Buf, serà que aquests dos dies no he passejat massa i no acabo de ser conscient del que m'ha passat per sobre el cap?

La vida continua, i a una servidora li ha tocat agafar el cotxe aquest matí per a anar a treballar..a mi no em servia l'excusa de que bufava molt de vent. I realment.. només m'ha molestat en baixar del cotxe.. un cop finalitzat el trajecte, i veure que no em deixava posar l'abric! com bufava el tiu! ;)

Tranquils, després de rebre trucades de papis i avis puc dir que realment, al meu parer i aquí a Munic, no ha sigut tant com sembla.

PD: potser cal tenir en compte que on a sobretot està afectant el temporal és al nord d'Alemanya i a les zones costaneres.

Mein neues Auto

Hallo zusammen!
Heute bin ich sehr glücklich weil ich mein erstes neues Auto habe.
Einen sehr sehr schönen Seat Ibiza !:D
Jetzt muss ich Winterreifen kaufen und danach eine Tiefgarage suchen.
Das sind die ersten Fotos. Vielleicht kann ich morgen Fotos mit mehr Licht machen und werde Sie hier aufhängen ;)

Hola a tots!!
Avui estic molt contenta perquè ja tinc el meu cotxe nou. Un Seat Ibiza molt molt maco! :D
Ara haig de comprar rodes d'hivern (aquí és obligatori canviar les rodes per si neva..) i buscar garatge. Aquestes són les primeres fotos del meu nen! Potser demà faig fotos amb més llum (aquí ja era de nit!) i les penjaré :)
Maco, oi?? ;)

Ànims Ricard!!

El post d'avui és curtet, que tinc pressa. Però és que s'ha de fer!

Vull dedicar el meu blog a aquest homenet, que ara mateix segur que no té la cara en les mateixes condicions, ni deu semblar tan happy.. :S

Pobret. Vinga Ricard! que amb dos queixals del seny menys, tens més permís per perdre el seny!! jurl.. quina broma més dolenta.

Doncs això, pensa que ja són dos menys, ara falten els de baix! jiji
Si és que donant ànims sòc la millor. Doncs això, vigileu, que per aquí alemanya els hi agrada treure els queixals de dos en dos, i en el cas de'n Ricard, no li han distribuït l'extracció en esquerra-dreta, sinó que han preferit dalt-baix. Quin mal...
Apa valent!! Ves preparant la sopeta que et vinc a visitar!

Fins ara!

I de nou per München..

Després d'un diumenge tarda una mica depressiu, començo a entrar lentament en la meva rutina diària a München. Que no ha sigut fàcil, eh?
Ahir a la tarda va ser dia de desfer maletes, retrobar uns quants companys de la residència, sopar amb ells i recordar els dies a casa, amb la família i totes aquestes coses tan doloroses de recordar en aquests moments.. :'(
Avui al matí a les 8 de peu! dutxa, preparar el Tupper per dinar a la feina i a agafar el Tram, que ja són les 9 menys 10 (!!) i cap a l'S-Bahn falta gent! (vindrien a ser els Catalans de BCN). Una hora de tren, dos minutets d'autobús i ja som a la feina. 10:00 am.
Saludar a tots els companys, comentar les vacances, repassar el correu i les notícies dels diaris catalans. En un futur no molt llunyà espero ser capaç de llegir el titular dels diaris Alemanys..
A les 11'30 comença la festa!! Feina per un tubo, satèl·lits que passen pràcticament a la mateixa hora, un amb les bateries molt baixes i apunt de donar problemes (al final falsa alarma..) i estres ja que no recordo la meitat de les coses que ja hauria de saber fer amb els ulls tancats!!! Un dia d'aquests us parlo dels meus 4 nens.
Total, dino a les 2'30 el Tupper que m'havia preparat (uns canelons de xampinyons de la mama, deliciosos i que per sort ella mateixa em va acabar enquibint a la maleta, congelats! gràcies mama!!!) Però en 15 minuts passa el següent satèl·lit!! corrents de nou a la sala de control.
A les 3 passades torna la relativa calma. Temps per intentar arreglar una cagada de les meves, fruit de l'amnèsia deguda a tants dies allunyada d'aquest país. Total, per acabar baixant atabalada (que es veu que 'agobiada' no està ben dit) a explicar-ho al jefe i que ell em digui que no és res important (..sí, hi ha coses que no canvien, i la Sandraestressada n'és una!!)
Apa, que avui és el primer dia i no s'ha d'abusar.. així que decideixo que ja és hora de pirar.. agafo el bus de les 5'25 (normalment és més tard eh?o no.. depèn de les ganes, jeje) i cap a München! a les 6'15 ja estic al centre, passo per Correus a buscar uns papers, i cap a casa que és fosc i plou i no tinc ganes d'acompanyar a la Núria a comprar un receptor de tele per al seu portàtil. A les 7'30, corrents al super!! Tanquen a les 8. A veure si emplenem aquesta nevera tan trista. De tornada, a l'escala, em trobo a la Serena, la única italiana del meu Col·legi que, per si no ho sabeu, és el Colegio Espanol de Munich (un dia si voleu ho comentem...) i ens tanquem a la seva habitació a 'cotillejar' una estona. Que són molts dies sense veure'ns!
Ja quasi és hora de sopar, i evidentment no he posat la rentadora que volia posar.. una mica d'internet i a parlar per telèfon amb els papis, que tot i que intenten dissimular, sé que també m'enyoren!!
I així més o menys passen els dies de cada dia a München.. a molts d'ells els hi has de sumar un sopar fora, un cine o simplement una volta pel centre fins que tanquen les botigues. D'altres, organitzem sopars a la residència o mirem una peli tots junts. Hi ha dies, menys freqüents la veritat, que vaig a fer footing o a la piscina, i d'altres.. encara més llunyans, em tanco a l'habitació a estudiar alemany, jeje, així anem ...
I res, que ahir em preguntava que què feia jo tornant a Alemanya altre cop.. i mira, per això deu ser no? Suposo que he trobat aquí una segona casa, una feina que m'agrada moltíssim, i l'alicient d'aprendre un idioma que se'm resisteix!!

Sandra, superant la depressió post-vacacional.

PD: Avui he aprés alguns insults interessants en alemany, sé que normalment és del primer que s'aprèn! però fins ara els meus amics alemanyots, molt correctes ells, no me'ls havien volgut ensenyar! Sort de l'Ashish, si un nom molt curiós d'un alemany d'origen indi, que m'ensenya sempre els costats més obscurs de l'idioma i del país. Vindrà influenciat pel nom?? ;)

Girona m'enamora

Sí, sí.. cada dia ho tinc més clar, Girona és la ciutat ideal.
Aquests dies l'he trobada tant o més maca que de costum. A més, poder oblidar per uns dies la fred d'Alemanya, per a tornar al clima "temperat" mediterrani del país ha sigut una meravella. Asseure's en un banc del Parc del Migdia a prendre el solet, passejar per la Rambla i el Barri Vell, anar de compres per Joan Maragall.. mm..
I sabeu?? no sóc la única que creu que Girona és el lloc ideal per a viure. Ahir es publicaven les dades de l'Institut Nacional d'estadística i Girona ja té 90.000 habitants! buf.. ja som uns quants no? Bé, de fet jo no sé si hi entro en aquest recompte, ja que ara estic inscrita com a resident a Munic :S
Suposo que a aquest augment hi han ajudat sobretot la creixent arribada d'immigrants, així com els preus desorbitats que estan prenent els pisos a tota la zona metropolitana de Barcelona. Segurament també hi ha influït la decisió de molts d'anar a viure a una ciutat on es tenen tots els serveis necessaris per a la vida diària amb l'afegit de poder viure una vida molt més tranquil·la i, per què no¿?, més saludable que la que pot oferir la Capital :)
Doncs res, només espero que en uns anys, quan una servidora decideixi tornar a casa per a instal·lar-s'hi definitivament, la ciutat mantingui encara aquest encant especial, de Ciutat Petita i Delicada, aquest aire especial que tant m'agrada.
I, a ser possible (..posats a demanar..), que els preus dels habitatges siguin una mica més assequibles, sinó em veig dormint a sota el pont de pedra!

Em queden tres dies comptats a casa. El temps suficient per anar a esperar els Reis (sí, a Girona els esperem amb un fanalet i cantant un cançó molt típica, el que m'estranya a mi és que la resta del món no ho faci com nosaltres!!) veure a la família i amics, donar un últim cop d'ull a la Catedral i un últim tomb pel Barri Vell.. se't trobarà a faltar Girona.

Any nou, blog nou..

Si si... ja he caigut en la temptació! .. farta de repassar cada matí els blogs i fotologs de tots els meus amics.. he decidit editar el meu blog propi! Així quan em connecti i cap de vosaltres hagi actualitzat ja tindré alguna cosa interessant a fer ;)

Aquest 2007 es presenta com un any ple de novetats.. com ja va acabar sent-ho el final del 2006.. I reconec que estant tan lluny de casa, i cada vegada més submergida amb la meva nova vida a Munic, cada cop estic més aïllada de molts amics a qui, .. potser, .. de tant en tant, els faria gràcia saber què és de la meva vida, a què em dedico, com perdo el temps.. i com passo els mesos.. en el país de la fred i la cervesa! I als que no en tinguin ganes, que no mirin! :P

Apa, a veure quant temps em dura l'afició.. de moment aquí deixo el primer post.. i llarga vida al blog!