Amb aquesta ja en fan 52, les edicions de Girona temps de flors. Dues setmanes en què la ciutat obre els seus patis interiors, i redecora cadascún dels seus emblemàtics racons. La veritat és que és una passada poder passejar per Girona aquests dies. I si a més, tens la sort de poder fer-ho relativament sol, el passeig val encara més la pena. Aquests dies els turistes i les càmeres fotos (inclosa la meva, ho reconec) es multipliquen. Ahir a la tarda però, com tots els dies des que he arribat, el cel negre amenaçava pluja. Així doncs érem poquets els que, paraigües en mà, voltàvem pel barri vell de la ciutat, enfilàvem les escales del Call jueu, i admiràvem les vistes des de la muralla.
Mmmmm.. Girona. Per què no em canso mai de tu?
4 comments:
Ei quines fotos mes xules!!! Ben be que Girona no està mal ;)
Per cert, com es que no estas a Munic?
petonssssss
Maarc! pk estic de vacances :D deu dies per a venir a visitar family i tal. Però ja s'acaba...
ben xulu!!!!
a casa meva tb van nar-hi a passejar.
és que és maca girona, eh??
Muakks
Ei nena,
quina sort fer una escapadeta a GRN i a més per temps de flors! Jo hi he anat avui a fer una volta. Mira que treballo al barri vell i cada dia estic en contacte amb les antigues pedres... però cada vegada descobreixo coses noves.
Molts petons!
Post a Comment