Frena!

Són les 5 del matí. I no, no torno de festa,.. encara estic a la feina. M'he acostumat més ràpid del que em pensava a això dels torns. I bé.. treballar dos nits a la setmana no se m'està fent tant pesat com creia.

El problema és arribar a casa, després de mitja hora d'autopista i aconseguir aclucar els ulls i adormir-me a la primera. Però avui és la segona nit, espero aconseguir-ho més ràpid que la matinada passada.

Per sort ara mateix tinc moltes coses per somiar, inclús desperta. Tot i el cansament em sento feliç. Sento com cada dia se m'obren noves portes, nous horitzons.. nous motius per continuar encarant la vida il.lusió. Nous projectes que em mantenen desperta, i no permeten encara que caigui en cap rutina odiosa.

Espero poder-los anar compartint amb vosaltres molt aviat. I no només a través d'aquest blog.. hi ha tanta gent a qui enyoro!com m'agradaria tenir-vos aquí per poder compartir amb vosaltres aquesta nova vida.

De moment noto com l'estomac em comença a pressionar.. comença a sortir aquell estrés tan típic meu, de quan les coses surten de la "meva normalitat", de quan la meva rutina es capgira, o inclús de quan repasso la meva agenda mental i tinc la impressió ofegada que no hi arribo.

M'agrada aquesta sensació. Però sé que sòc capac d'estressar a tots els que m'envolten, xerro massa ràpid, però és que penso massa ràpid, i ho haig de treure tot o rebento. Tanco els ulls i les imatges salten d'un tema a un altre, haig de redistribuir horitzons, i això no em deixa descansar. La llista de coses pendents creix ràpid..

Algú em diu que freni...
Bé.. deixa'm uns dies i les aigües tornaran a la calma.
Espero que el temporal no arrossegui a ningú ;)

...sorpresa!!

Aquest cap de setmana he fet una visita a la meva estimada Girona. Ha sigut una visita fugaç, un fiu fiu, un vist i no vist. Amb l'al·licient de ser una visita no avisada.
Té la seva gràcia. Quan a casa saben a dos mesos vista que hi aniràs sembla com que els hi faci menys il·lusió. Ja han tingut temps de fer-se'n a la idea i quan et veuen és més aviat un 'Què tal, com va tot?' com si fessis com un temps enrere, i fos un divendres qualsevol, quan tornes a Girona després d'estar tota la setmana a Barcelona estudiant. En canvi, en aquesta ocasió he pogut veure tot de reaccions diverses en les cares dels meus familiars.
El "que hi fas aquí?" de ma mare va ser espectacular. Estava asseguda a la cuina, doblegant la roba neta com una tarda qualsevol, quan de sobte, va haver de mirar dues vegades a la porta per entendre que era JO i ningú altre la que estava allà palplantada mirant-se-la. La pregunta de la meva àvia va ser "qui és aquesta?" amb un somriure d'orella a orella sense acabar de creure's que la que entrava per la porta del jardí era la néta perduda per les alemanyes. La meva germana em pensava que s'havia quedat igual, fins que em va abraçar i la seva abraçada va durar tres vegades més de lo normal. L'abraçada de la meva àvia, encadenada de disculpes dirigides al client que esperava pacientment a la barra del bar que li servís el que havia demanat, va durar seeegles i va ser taaan maca :D
Això ho haig de constatar, totes les abraçades i petons que he rebut en aquests tres dies superen els rebuts en més de mitja vida. Com si, per saber que era jo realment i no un miratge, tinguessin que estrènyer més fort. I és clar, amb lo lapa que sóc .. jo tant contenta!
El crit de la meva tia al veure'm asseguda al seu costat a la pista de Hockey de Cassà va ser divertit divertit. La quasi indiferència d'en Miquel diré que no em va sorprendre.. sort que va venir seguida d'una tendra pregunta : "Ja s'han acabat els sis mesos?" Òstres, com puc fer entendre a un nen de 7 anys, que a més no té ganes d'entendre-ho perquè no li interessa, que els meus sis mesos de projecte ja s'han acabat i que ara estic visquen a Alemanya de manera indefinida? A mi em continua trencant el cor cada vegada que m'ho pregunta, perquè cada vegada ho fa amb la mateixa cara innocent de nen que no ha trencat mai un plat que treu, només en ocasions especials. L'abraçada del meu petitò va ser de lo mes 'tenre' tot i que quasi hi per dles dents, i és que això de que li canviïn els patins Fisher Price per uns de veritat no li ha acabat de fer el pes a la meva ja no tant boleta.
Buf, déu ni do. A part de totes les reaccions dels sorpresos lo millor és la cara d'aquells que després diuen orgullosos :"jo ja ho sabia". El meu pare tot content perquè m'havia guardat el secret i 'només' li ho havia dit al meu cunyat, al meu tiet i aquest, a la vegada, al meu germà. Però es clar, calia una organització mínima ja que no era fàcil poder veure a tothom en tant poc temps. Això és el que em va passar amb les meves nenes. Era d'esperar, que avisant amb tan poca antel·lació, tenia unes altes probabilitats de no veure a quasi ningú. Per sort el cafetó amb la Laia no va fallar, i no hi va haver festa perquè em van faltar forces eh Laiona! però és que a sobre anava amb la dificultat afegida que em treien una hora de nit!! ;)
Total, tot aquest llarg post per intentar recollir una mica l'alegria, l'emoció, la "gallina de piel" que m'a suposat aquesta visita expres a casa. Ara entenc tot l'efecte Memima!! a veure si un dia em cau a mi ;)
Tot i això corres els teus riscos.. la meva mare s'ha promés fugir del país en cas de que torni a casa altre cop només per dos dies. I és que ja se sap, dos dies són dos dies, hi ha moltes coses per fer en tant poc temps, molta gent per visitar, moltes coses per comprar, i millor ja descansarem un altre dia.

PD: Posaria fotos, perquè realment n'hi ha alguna que mereix ser penjada, però la meva germana i la meva tieta (que sé que a vegades em llegeix) es declaren poc amigues de les noves tecnologies, i una encara no "ha tret" les fotos de la càmera digital i l'altra crec que esperarà a tornar-me a veure en persona per donar-me un disc. Així que una altra vegada serà.

Mein neues Fahrrad

Per fi sento que he arribat a Alemanya!! a la feina i a casa sento parlar alemany, els comenco a entendre, i puc veure la tele i escoltar la radio sense espantar-me!! I el que és encara millor!! tinc una bicicleta!! És tan vermella, i taaan maca. Només em falta comprar una cistelleta per posar al darrere per quan anem de picnic o de BBQ ;)



Si, si, he tardat un any, però finalment aquesta setmana me l'he comprada, i ja l'he estrenada!! nevaaant!! Quina fred... Però per aquestes terres crec que és vital per a sentir-te integrat.
Ja ho tinc practicament tot, un termo (aquí van tot el dia amb el termo amunti avall), una bicicleta, només em falta el pis!!! Això crec que en breu també arribarà.
Us mantinc informats!
Muuaaak!

Müller´sches Volksbad

Aquesta és encara més divertida...

Sí sí, el que ens espera promet, espero que no decepcioni. Almenys si neva, que nevi bé. Per aquí hi ha molts newbies que encara no saben el que és passar fred de veritat.. jjijiji (riure malèfic ;) )

Així que avui, aprofitant potser un dels últims dies primaverals que queden a la vista, he anat a nedar amb les Eves al Müller´sches Volksbad. Són uns banys construïts el 1901, d'estil Modernista, i considerats unes de les piscines cobertes més boniques d'Europa. La veritat és que ha sigut una visita bastant profitosa, a part de fer una mica de turisme, hem pogut nedar unes quantes piscines, que això sempre va bé pel cos un diumenge al matí! ;) La veritat és que no n'havia sentit a parlar d'aquestes piscines en tot l'any que fa que estic aquí. Cosa que em demostra que a Munic encara em queden forces coses per descobrir!
No és tampoc que es tracti d'un lloc espectacular, però la veritat és que si respira un ambient diferent, com si de cop t'haguessin transportat uns quants anys enrere! Els vestuaris, individuals, fets de fusta, i arrenglerats al voltant de la piscina, les estàtues a banda i banda, i un enorme rellotge que lidera la sala. Per sort la piscina gran, que en els seus temps era destinada als homes, avui la pot utilitzar qualsevol persona, sigui quin sigui el seu sexe. I la piscina llavors destinada a les dones ara és la típica piscina d'aigua "una mica més calenta", i s'hi poden trobar nens xapotejant amb les mames i papes.
Doncs apa, a acabar de disfrutar el diumenge, que demà torna a ser dilluns!

Nooooo!!!!!

Pippi Langstrumpf

"Am Rand der kleinen, kleinen Stadt lag ein alter verwahrloster Garten. In dem Garten ein altes Haus und in dem Haus wohnte Pippi Langstrumpf. Sie war neun Jahre alt un sie wohnte ganz allein da. Sie hatte keine Mutter und keinen Vater und eigentlich war das sehr schön, denn so war niemand da, der ihr sagen konnte, dass sie zu Bett gehen sollte, gerade wenn sie mitten im schönsten Spiel war, und niemand, der sie zwingen konnte, Lebertran zu nehmen, wenn sie lieber Bonbons essen wollte." Astrid Lingren, 1945.

"A les afores d'una petita, petita ciutat hi havia un jardí abandonat. Al jardí s'aixecava una casa vella i a la casa hi vivia Pippi Langstrumpf. Tenia nou anys i vivia tota sola allà. No tenia ni mare ni pare i això era definitivament fantàstic, ja que no hi havia ningú que li pogués dir que havia d'anar al llit quan es trobava enmig del joc més genial, i ningú que la pogués obligar a prendre oli de fetge de bacallà (imagino que com a medicina), quan ella preferia menjar bombons." Astrid Lingren, 1945.

"Pipi Langkous" (Afrikaans), "Pipi Çorapegjata" (Albanian), "Pipi Duga C(arapa" (Bosnian), "Changwazi Pipi" (Chinese), "Pipi Duga C(arapa" (Croatian), "Pipi Dlouhá Punc(ocha" (Czech), "Pippi Langstrømpe" (Danish), "Pippi Langkous" (Dutch), "Pipi Pikksukk" (Estonian), "Peppi Pitkätossu" (Finnish), "Fifi Brindacier" (French), "Pepi Magalitsinda" (Georgian), "Pippi Langstrumpf" (German), "Pipe Phakidomyte" (Greek), "Bilbi Bat-Gerev" (Hebrew), "Harisnyás Pippi" (Hungarian), "Lína Langsokkur" (Icelandic), "Pippi Si Kaus Kaki Panjang" (Indonesian), "Pippi Calzelunghe" (Italian), "Nagakutsushita no Pippi" (Japanese), "Malgwallyang'i Sonyo (Pippi)" (Korean), "Pippi-Ya Goredirey" (Kurdish), "Pepija Garzek,e" (Latvian), "Pepe. Ilgakojine." (Lithuanian), "Pipi dolgiot corap" (Macedonian), "Pippi Langstrømpe" (Norwegian), "Pipi Joorab-Bolandeh" (Persian), "Pippi Pon'czoszanka" w Polsce znana tez. jako "Fizia Pon'czoszanka" (Polish), "Bibi Meialonga" (Brazil/Portugeuse), "Pipi das Meias Altas" (Portugal/Portugeuse), "Pippi S,oset,ica" (Romanian), "Pippi Dlinniychulok" or "Peppi Dlinniychulok" (Russian), "Pipi Duga C(arapa" (Serbian), "Pipi Dlhá Panc(ucha" (Slovak), "Pika Nogavic(ka" (Slovenian), "Pipi Calzaslargas" (Spanish), "Pippi Thung-Taow Yaow" (Thai), "Pippi Uzunçorap" (Turkish), "Pippi Tat Dai" (Vietnamese)

Com li vulgueu dir en l'idioma que preferiu. Però de la Pipi Calcesllargues mai n'havia llegit res, mai havia vist la serie, en prou feines en sé la història!... seré capaç de llegir-me els llibres en alemanyot?? Desitjeu-me sort!! ;)

PD: si poseu el nom de Pippi Langstrumpf al google translate surt:

Pippi being enough trunk (Pippi que està bastant trompa?? jaja m'ha fet gràcia..)

Crazy world

Bufff... a vegades crec que m'avorreixo, però quan veig coses com aquestes.. hi ha gent que realment no té altra feina??? el món està boig.. i aquí dos 'copy-pastes' que he fet de La Vanguardia digital d'avui... suposo que sobren els comentaris.

Una brasileña se someterá a su decimoquinta operación para tener los pechos más grandes de América Latina

La brasileña Sheyla de Almeida, de enormes senos moldeados con silicona, se someterá a una nueva cirugía para aumentar su tamaño, que ahora es de 125 centímetros y equivale a casi cuatro de los 54 kilos de su peso, informa hoy el portal Terra.

A los 27 años, Sheyla De Almeida suma en su esbelto cuerpo el resultado de quince cirugías estéticas, que pueden haber costado 15.000 dólares, según sus cuentas.

Con la nueva prótesis que pretende implantarse en el busto, a mediados del año, la brasileña espera aumentar el volumen de 1,2 litros a 2,5 por seno. Y, si es posible, en el futuro llegar a los 2,8 litros en cada mama.

El cambio debe garantizar a la chica brasileña al menos la posibilidad de aproximarse a la plusmarquista de América Latina, la argentina Sabrina Sabrok, que tiene 3,5 litro en cada mama.

Per què això? només per fama? per afany de superació? realment portar a sobre 4 quilos de tetes (1,2 litres de tetes!) la fa sentir més guapa i més millor? Déu.. 15 operacions de cirurgia, però, en serio cal??? jaja i hi ha rànquing, a Amèrica Llatina, de litres per teta!! im-pres-sionant.. sense paraules vaja.
I mentre una perd el temps i espai posant-se tetes, o es pot considerar que el guanya l'espai??, els altres, que no tenen temps, o no poden, cuidar a diari una bestiola o que se senten soles.. necessiten llogar gossos per hores! en serio, només a mi em semblen rares aquestes coses?

Se alquilan perros por horas... en Tokio por supuesto

Por 1.900 yenes (12 euros) la hora se puede alquilar un perro en el selecto establecimiento "Puppy the World" de la isla tokiota de Odaiba.

En Japón, donde se dan los índices de sentimiento de soledad más elevados del mundo, la expresión "animal de compañía" parece adquirir el significado de un servicio de acompañante. Desde que "Puppy the World" abrió sus puertas en noviembre de 2003 en Odaiba, en pleno furor nipón por lo perruno tras una exitosa campaña de publicidad, sus responsables apostaron por alquilar perros por horas.

"Empezó como un servicio para gente que quería tener perro pero no se lo podía permitir; bien porque estuviesen prohibidos en su edificio, bien porque su familia no les dejase meter una mascota en casa", explicó a Efe Hiromi Maeda, representante de ese establecimiento.

El negocio fue evolucionando y al reclamo de este "perro con contrato temporal" acudieron personas que buscaban pasar un rato agradable y olvidarse de su rutina sujetando una correa de uno de estos especialistas del paseo. El precio de una hora con "el mejor amigo del hombre" ronda los 1.900 yenes (unos 12 euros), aunque desde hace seis meses se ofrece una tarifa de 10.500 yenes (casi 66 euros) por un día completo, noche incluida en casa del cliente.

"Hay familias que se encariñan con el animal. Vienen una y otra vez para estar con él. Por ello decidimos ofrecer a los interesados la posibilidad de llevarse el perro a su domicilio", comenta Sachio Wakano, encargada de los alquileres. Esta imagen, no obstante, choca con la de los clientes molestos porque el perro no coopera, especialmente si es pequeño."