I ja és divendres.
I Múnic, de nou, s'ha llevat amb la caira enboirada.. i no.. no tinc lleganyes als ulls.
Agafa bufanda.
Fa fred a fora.
Sona "Vanessa da Mata + Ben Harper. Boa sorte/Good luck", que he trobat navegant per internet.
I de fons, a part.. la MTV. Sí, al meu despatx sempre hi ha una tele encesa, i amb la MTV.
El meu despatx no és normal. La gent que hi treballem a dins no som normals. De fet, treballar en aquest món no és massa normal. I ens agrada sentir-nos... així. Per què què és normal? a saber..
I de la normalitat a la subnormalitat no hi ha ni un pas.
De fet, serà la boira, que m'ennuvola el cap. O és el meu cap que ennuvola Múnic?
skip to main |
skip to sidebar
Amics
Blog Archive
Visites
3 comments:
Be carefull, Sandriki. No és el mateix viure en un núvol, que tenir un núvol al cap... jajaj, em sembla que et vindrà molt bé una mica de solet del sud. Saps que t'esperem amb els braços oberts, com sempre. Una abraçada d'aquelles que abonyeguen!!
Ei nena,
jo ara mateix estic a Frankfurt a la Fira del Llibre amb tot aquest tinglado de pijos catalans que s ´ha montat. També fa molt de fred!!! Merda teclat aleman!!!
Molts petons!!!
Jop nena!!Em fas enveja per no treballar en un despatx normal...kina sort,no?A vegades jo tb tinc el cap ennuvolat, xo de núvols negres!! :S
Ptonets desde el solet de Barcelona, MUAKs!!
Post a Comment