Frena!

Són les 5 del matí. I no, no torno de festa,.. encara estic a la feina. M'he acostumat més ràpid del que em pensava a això dels torns. I bé.. treballar dos nits a la setmana no se m'està fent tant pesat com creia.

El problema és arribar a casa, després de mitja hora d'autopista i aconseguir aclucar els ulls i adormir-me a la primera. Però avui és la segona nit, espero aconseguir-ho més ràpid que la matinada passada.

Per sort ara mateix tinc moltes coses per somiar, inclús desperta. Tot i el cansament em sento feliç. Sento com cada dia se m'obren noves portes, nous horitzons.. nous motius per continuar encarant la vida il.lusió. Nous projectes que em mantenen desperta, i no permeten encara que caigui en cap rutina odiosa.

Espero poder-los anar compartint amb vosaltres molt aviat. I no només a través d'aquest blog.. hi ha tanta gent a qui enyoro!com m'agradaria tenir-vos aquí per poder compartir amb vosaltres aquesta nova vida.

De moment noto com l'estomac em comença a pressionar.. comença a sortir aquell estrés tan típic meu, de quan les coses surten de la "meva normalitat", de quan la meva rutina es capgira, o inclús de quan repasso la meva agenda mental i tinc la impressió ofegada que no hi arribo.

M'agrada aquesta sensació. Però sé que sòc capac d'estressar a tots els que m'envolten, xerro massa ràpid, però és que penso massa ràpid, i ho haig de treure tot o rebento. Tanco els ulls i les imatges salten d'un tema a un altre, haig de redistribuir horitzons, i això no em deixa descansar. La llista de coses pendents creix ràpid..

Algú em diu que freni...
Bé.. deixa'm uns dies i les aigües tornaran a la calma.
Espero que el temporal no arrossegui a ningú ;)