München tremola!!!

Si, si, aquest cap de setmana es prepara mogudet.
Aquests dos terratremols, aquí semblen quiets.. però és un miratge.., venen a veure'm.
Ells i els seus papis, .. no sabeu quina ilu!!!
Els meus ninus! :D
Us espero!! i a més, ha deixat de ploure i ha sortit el sol! :)

Girona, temps de flors

Amb aquesta ja en fan 52, les edicions de Girona temps de flors. Dues setmanes en què la ciutat obre els seus patis interiors, i redecora cadascún dels seus emblemàtics racons. La veritat és que és una passada poder passejar per Girona aquests dies. I si a més, tens la sort de poder fer-ho relativament sol, el passeig val encara més la pena. Aquests dies els turistes i les càmeres fotos (inclosa la meva, ho reconec) es multipliquen. Ahir a la tarda però, com tots els dies des que he arribat, el cel negre amenaçava pluja. Així doncs érem poquets els que, paraigües en mà, voltàvem pel barri vell de la ciutat, enfilàvem les escales del Call jueu, i admiràvem les vistes des de la muralla.

Mmmmm.. Girona. Per què no em canso mai de tu?

Nata amb maduixes

mmmm....
m'encanta venir a casa i que els papes em cuidin
mmmm...

Allà on vaig, triomfo.

Els núvols negres envaeixen en pocs minuts el blau desemparat. Els carrers es queden buits. Poc a poc, les gotes han aconseguit foragitar als pocs que intentaven, en va, desafiar la tempesta. La pluja cau, en qüestió de minuts, amb força. Colpeja els arbres, els teulats, els cotxes que circulen enmig del caos de la ciutat. Jo, des de la finestra estant, m'ho miro. Desconfiada, amb certa recança. Per què, em pregunto. Serà veritat?
Ja en van dues de seguides, i això sembla que continua.
Mentrestant, a mil sis cents quilòmetres de distància, el sol llueix, i la calor envaeix les cases, com si d'agost es tractés.
Alguns, d'això en diuen mala sort. En canvi jo començo a creure que sóc JO.
Pagesos de Catalunya, pagueu-me un vol cada cop que necessiteu aigua! Me l'emporto allà on vaig.
Allà on vaig, triomfo.

Tutorial, capítol 1er: Aprèn a organitzar el teu temps.

Com arribar a la feina a les 6 i mitja del matí i no comencar a currar fins a les 8. Pas per pas.

1.- Posada a dia amb el company de feina que ha passat la nit aquí. Tot més o menys normal, se'n va a casa a dormir.
2.- Despertar la cafetera, sí, ella també dormia.
3.- Omplir el dipòsit d'aigua, preparar el primer café del matí.
4.- Café i galetes en mà ronda de mails: gmail, correu de la feina i hotmail. Contestar mails varis.
5.- Notícies, espanyoles bàsicament.. un dia em vaig proposar llegir els diaris alemanys..i vaig morir en l'intent.
6.- Ronda de reconeixement de blogs i fotologs.
7.- Me n'adono que el meu, de blog, està abandonat. Em poso a escriure.
8.- Arriben els primers companys de feina. Tenen un system validation o no sé quina història.. sort que hi ha gent que treballa.
9.- Em preparo el segon café mentre un d'ells m'intenta traduir què és un Auspuff, jeje és el tub d'escapament del cotxe!! Aus= fora, què us suggereix puff? quina gràcia, i això que són dos quarts de vuit.
10.- Busco fotos per acompanyar el post. No n'hi ha cap d'adient.
11.- Em decideixo a obrir el directori de GATE, el projecte on estic ara, però veig que són les 8 i que seria divertit escriure el post que estic escribint.
12.- Publico aquest nou post. Només són un quart de nou, porto quasi dues hores aquí. I mira que se suposa que estic estressada...

BON DIA!!

PD: m'acaben de dir que només els bloggers podien fer comentaris al meu blog! i jo sense saber-ho... :S ara ja està habilitat per a què tothom pugui dir la seva! així que els que no ho heu fet fins ara.. ja no teniu excusa!!

Nach und nach

poc a poc..
Mica en mica la meva nova vida va agafant forma. I colors. I això em tranquilitza i m'alegra. Perquè a casa hi tinc tot el que necessito. Però tinc la opció de disfrutar-ho o no, depenent del moment. És allà.
Els últims dies han estat frenètics. Bèlgica en general, Brusseles, Mons i la meva Nus en particular. Tot un plaer, de veritat. Linz, Viena, Budapest i Bratislava. Descobrint l'imperi austrohúngar, disfrutant amb nous company de viatge. Tota una aventura. Bavaria profunda. Gràcies Balthasar, convidar a 25 espanyolitos a la teva casa perduda enmig de la muntanya ha sigut tota una experiència. I parlar amb ta mare en alemany... no té preu! ;)
Ara venen uns dies, espero, de calma. Tinc ganes de notar el sol cremant-me la pell, sentir la remor de les onades amb els ulls tancats, despertar els meus peus nus amb la sorra. No a tothom li agrada la sorra de la Costa Brava, a mi m'encanta.

Mmmmmm...... agafeu la tovallola i som-hi! espero que el temps ens acompanyi.